El preu de sacrificar drets i llibertats
El preu de sacrificar drets i llibertats
ANÀLISI

El preu de sacrificar drets i llibertats

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

L'estat d'alarma té les hores comptades. La nit de dissabte a diumenge, aquesta mesura excepcional que només s'ha aplicat tres cops fins ara tornarà a passar a la història. Zapatero el va imposar per primer cop durant la vaga de controladors aeris del 2010. El 2020, amb el coronavirus fent estralls, Pedro Sánchez el va tenir en vigor durant 98 dies. I ara hi ha estat sis mesos més: des de mitjans d'octubre fins diumenge, que s'aixecarà.

Aquest cop, per sort, Pedro Sánchez s'ha estalviat el bateig de la nova fase. Ningú parla de "nova normalitat". S'ha demostrat que aquest títol portava a confusió. Vaja, que era una il·lusió: que no hem tornat enlloc, que seguim avançant cap a una nova "ves-a-saber-què" que cap de nosaltres no gosa predir.

El virus circula, continua enviant gent cada dia a l'hospital. Però la vacuna funciona, després d'haver estat desitjada i buscada amb anhel, com l'espasa Excalibur, i sembla que va fent retrocedir o com a mínim aconsegueix contenir els contagis. Això sí, amb la mascareta, el gel i la distància ens hi haurem de posar bé, perquè en tenim per mesos encara.

Durant sis mesos, l'estat d'alarma ha permès als governs enviar-nos a les deu a casa, obligar-nos a moure'ns només dins del municipi, la comarca o la comunitat, i a reunir-nos només amb nosaltres mateixos.

Com a societat hem sacrificat drets i llibertats a favor d'un bé superior, la salut pública. I ho hem fet sense dubtar-ho. No hi ha hagut debat, ni oposició a aquestes retallades, segurament tampoc hi havia temps a perdre amb discussions, però ara que, com diuen els metges, es comença a veure –de veritat, i no un reflex– la llum al final del túnel, potser sí que comença a ser hora de repassar i analitzar com s'han comportat els governs, què han cisat a la ciutadania i com de poc qüestionats han estat.

S'han fet estudis que confirmen el retrocés de les llibertats democràtiques durant el 2020 arreu del planeta. A la majoria dels països, les restriccions anti-Covid han comportat retrocessos en les llibertats individuals. Els experts ho interpreten com un dels fets més notoris de la pandèmia: l'abandonament "voluntari" de les llibertats fonamentals. I no pas perquè els milions de persones que han acceptat confinaments i tocs de queda hagin deixat de valorar el concepte "llibertat", sinó perquè han assumit que aquesta renúncia temporal evitaria milers de morts.

S'acaba l'estat d'alarma i les restriccions quedaran, en última instància, en mans dels jutges. Ara que la llibertat fa guanyar eleccions, potser és moment de recordar que no: que la llibertat no és això. És un dret, és car d'aconseguir i car de defensar.

No és un lema ni un certificat.

Anar al contingut