El preu de la llum torna a batre rècords.  Un titular que es repeteix una vegada i una altra, cada cop que hi ha episodis extrems: de molt de fred o de molta calor. Va passar al gener, quan el temporal Filomena va congelar gran part de la Península, amb nevades i temperatures gèlides. I ara es repeteix, amb el primer pic de calor de l'estiu. Tant si pugen molt com si baixen molt, els termòmetres fan de precursors del preu de la llum. Avui es paga a 94,63 euros el megawatt hora, de mitjana. Espanya, líder entre els principals països europeus amb el lamentable mèrit de tenir la llum més cara. Els rebuts d'abril i maig ja van ser alts. Però el del mes de juny es dispara, coincidint amb el canvi en la tarificació que acaba d'entrar en vigor. El govern espanyol assegura que una cosa no té res a veure amb l'altra, que el nou sistema de trams no està encarint la factura, però la realitat que ara mateix viuen milions de famílies a casa és una altra.   FACUA parla d'increment "brutal" i calcula que la llum s'encarirà un 45% al rebut de juny respecte a fa un any.  Ens hem d'imaginar el Consell de Ministres trencant-se les banyes, aquests dies, per trobar una solució pel que és un autèntic maldecap per a milions de ciutadans.  El mercat elèctric espanyol és un sudoku. Té una estructura complexa que dificulta la comprensió del rebut que arriba a la bústia dels consumidors cada mes. Al mercat majorista, el preu de la llum es fixa per subhasta. Aquest índex té un pes del 35% en el rebut dels usuaris. Prop d'un 40% de la factura surt dels costos regulats: és a dir, el preu de la potència contractada, els anomenats 'peatges'. I la resta -prop d'una tercera part- son impostos: l'IVA i l'impost de l'electricitat. Opcions que plantegen des d'organitzacions com FACUA per redreçar aquesta situació i fer que l'ensurt a final de mes no sigui tan gran per a les famílies: buscar mecanismes per retallar els beneficis de les grans elèctriques. En especial, els que reben en concepte d'emissions. També, alliberar els consumidors de les primes de les renovables i repartir-les entre les empreses. Una altra proposta és corregir les franges de preu que acaben d'entrar en vigor, i encara s'arrossega la reclamació històrica de la rebaixa dels impostos. La llum té un IVA del 21% i l'OCU planteja que sigui del 10%. Una altra proposta és la creació d'una empresa pública d'energia.  Mentre no s'aposti per cap d'aquestes vies, Espanya seguirà ocupant el podi dels països amb la llum més cara. I les elèctriques, fent caixa. 1.394 milions d'euros de benefici el 2020 per a Endesa. 3.610, per a Iberdrola.