Pablo Casado intenta esborrar-se de la foto de Colón. Ha necessitat un any i vuit mesos per trobar la fórmula, no per trencar, però almenys sí per ratllar una mica la imatge de la triple dreta: PP, Ciutadans i Vox. Una foto que es va fer a principis del 19, sota el lema "Espanya Unida" i que va marcar un abans i un després. A Santiago Abascal aquella foto li va servir per fer el "check-in" en la primera línia política: aquell mateix any la rendibilitzava amb 52 diputats al Congrés. Tampoc li va anar malament la imatge a Pedro Sánchez, que la va convertir en argument de campanya: va aconseguir consolidar el missatge que votar PSOE era votar contra la triple dreta. A Albert Rivera, en canvi, li va sortir molt car el retrat al costat de la dreta i l'extrema dreta: de fet, a finals d'any ell mateix sortia de la política. El tercer protagonista de Colón, Pablo Casado, va quedar en una situació de feblesa, després de la patacada a les eleccions. Des d'aleshores intenta reprogramar el GPS del Partit Popular, mirant de seguir més les coordenades de Feijoo que no les d'Álvarez de Toledo. La moció de censura de Vox era un parany: Abascal volia guanyar punts com a ariet de l'oposició, volia marcar l'agenda i volia arraconar Casado. Se n'ha sortit a mitges. Casado es debatia entre l'abstenció i el no. Finalment va optar per marcar distàncies amb l'extrema dreta i fer veure que deixa sol Abascal. Un moviment que el reforça, que el torna a centrar en l'espai de la dreta moderada i que li permet recollir aplaudiments, avui. La qüestió és què hi ha de fons i què de forma, en aquest moviment de Casado. Si realment el PP hagués trencat amb Vox, avui hi hauria crisis de govern a Andalusia, Madrid i Múrcia. L'estratègia de l'extrema dreta continua sent un parany per al Partit Popular. I la foto de Colón, per molt que Casado la ratlli... perdura.