El PP comença el seu camí cap a la Moncloa

El PP d'Alberto Núñez Feijóo és el PP de sempre? Sí i no. No és un PP que pensi diferent sobre les receptes econòmiques o sobre l'estat de les autonomies. Però és un PP que parlarà diferent. I això és important. El nou PP de Feijóo enfocarà la seva oposició amb l'economia com el tema principal. En un moment en què la inflació pot arribar al 10% i tothom s'empobrirà en els propers mesos, el PP es presentarà com un valor segur, com el partit que sap gestionar l'economia en moments difícils, com quan Rajoy va aconseguir la majoria absoluta. Això li permet arribar a acords en altres temes, com la renovació del Consell General del Poder Judicial, cosa que li reporta al PP una pàtina de partit institucional, que està disposat per assumir el poder en qualsevol moment, de partit d'estat. El nou PP de Feijóo no pensa en el fons de forma diferent del de Casado en assumptes com el model territorial. Però el seu accent serà diferent. Casado va arribar a la presidència del PP el juliol del 2018, quan encara era molt present el desenllaç del procés independentista. Casado va guanyar la presidència del PP amb el discurs de duresa contra l'independentisme català, però després han vingut una pandèmia i una guerra i els seus votants ja no tenen por a la ruptura d'Espanya, sinó que el que els preocupa és la pujada de preus i la inseguretat actual, que no puguis fer uns plans de vida mínims. Casado semblava que es movia per competir amb Vox, intentant reconquerir aquells votants que se n'havien anat a la formació d'extrema dreta. L'arribada de Feijóo i del seu nou discurs, més moderat en aparença, podria semblar que l'allunya d'aquell objectiu. Però en el fons el càlcul és molt antic. Feijóo no pot competir amb Vox en radicalitat. El que li donarà un avantatge competitiu és donar una imatge de presidenciable, que està a punt per governar demà mateix, que pot guanyar les eleccions al govern de Sánchez i Podem. En el moment en què llanci la imatge que això és possible deixarà Vox com un partit residual i acabarà de menjar-se les restes de Ciutadans. Així doncs, ahir es van reunir Sánchez i Feijóo i van confrontar fins on els convé a tots dos arribar a acords. En alguns punts sí, però que ningú no pensi que s'obre una etapa d'entesa àmplia entre PP i PSOE. Això té un recorregut molt limitat. Conclusió: el PP acaba de començar el seu camí cap a la Moncloa. Que sigui més o menys ràpid depèn del govern actual, de la Moncloa i, també, dels seus aliats parlamentaris.