El pols per l'indult dels presos independentistes

"Cap raó admissible en dret". La Fiscalia segueix el guió al peu de la lletra i s'oposa als indults dels presos i condemnats per l'1 d'Octubre. Dels escrits es desprèn que encara no han paït que la condemna fos per sedició, i no per rebel·lió. El paper de la Fiscalia és el d'acusar en nom del poble, mirant per l'interès comú. Però quan es tracta del procés, els fiscals cobren vida pròpia, i es desprenen de la bandera tècnica i d'objectivitat que s'espera que defensin. Els informes sobre els indults en són un bon exemple. L'indult és una mesura excepcional. Tant, que només se'n concedeixen un 1% dels que es demanen. Una mesura de gràcia que s'ha de justificar per circumstàncies especials de justícia, equitat o utilitat pública. Segons els fiscals, l'indult dels líders independentistes no encaixa en aquest esquema. Apunten que en aquest cas l'indult busca satisfer interessos polítics conjunturals. Parlen, fins i tot, de "moneda de canvi". No es mouen de la posició de partida que tenien abans del judici del Suprem. Fan com si la sentència de l'Audiència Nacional sobre Trapero no existís. I per rematar-ho, surten en defensa dels catalans que segons diuen creuen en el model polític del 78. És a dir, prenen part. Els escrits són molt durs. Insisteixen, una vegada més, en el que segons ells va ser un atac deliberat i planificat al nucli essencial de l'estat democràtic: l'1 d'Octubre. Segons els fiscals, els presos haurien, com a mínim, d'haver acceptat la responsabilitat dels delictes, i haurien de tenir el propòsit de no reincidir. Dels presos n'esperen també indicis de penediment. I aquí els fiscals s'acaren de nou amb els jutges de vigilància penitenciària, que troben legítima la posició dels presos i que recorden que a la normativa penitenciària no s'obliga enlloc el condemnat a penedir-se ni a declarar-se culpable. Veurem ara què fa el Suprem. Un tribunal que fa anys no va dubtar a avalar la petició d'indult per a Antonio Tejero i ho va fer per motius de "conveniència pública". I veurem què en fa de tot plegat el govern de Pedro Sánchez. La partida és endimoniada per l'executiu. No només té part dels jutges en contra, també part dels fiscals. I ni els uns ni els altres dissimulen el pols al govern. Pedro Sánchez pot concedir l'indult total o parcial, o directament no concedir-lo. Se'ls trobarà a taula ben aviat i haurà de decidir, a la pràctica, si cedeix al pols de part de la carrera fiscal i judicial o si hi planta cara.