Avui el PSOE votarà en contra d'una llei que ha sortit del seu propi Consell de Ministres. El principal partit del govern carregant-se una llei del propi govern. Ho farà acompanyat de la triple dreta --PP, Cs i VOX--, mentre que Unides Podem i la majoria que va permetre la investidura i que ha sostingut la resta de grans votacions de la legislatura hi estaran en contra.

Punt per als partits de dretes, que treuen suc de la tradicional capacitat de l'esquerra d'embolicar-se fins a l'infinit en els seus propis arguments, incapaç de trobar la sortida. L'espectacle de les ministres del PSOE i d'Unides Podem traient les ungles per atacar-se entre elles, intentant demostrar qui és més feminista, és camp adobat per al PP. 

Quan el debat està tan enredat és fàcil perdre el nord. Predomina el discurs de pancarta; es proclama la ideologia, però no s'aplica. Per fer que les coses canviïn fan falta fets, no posicionaments. Cal acció política que faci avançar la societat. 

La divisió entre el PSOE i Unides Podem amb la llei del "només sí és sí" és la victòria dels que porten temps esgargamellant-se davant del primer govern de coalició a La Moncloa i el primer amb un partit nou, sorgit del carrer. 

Són els debats més de fons, els que afecten els fonaments d'una societat, els que fan més soroll. Tot el que té a veure amb els drets de les dones afecta el més profund de l'esquema social que tenim, perquè interpel·la el conjunt de la societat i un sistema de valors i de funcionaments que tenim instal·lats així des d'abans de néixer.

Ens van programar el disc dur amb aquest model que ara s'intenta actualitzar a partir de lleis com la de l'avortament, la del "només sí és sí", la llei trans o la de la paritat en els llocs de feina. Fa soroll perquè toca el moll de l'os. 

Segurament part de la polseguera és inevitable, en aquests casos. El que segur que es podia haver evitat és el desconcert que s'ha generat en l'opinió pública, que es tradueix en una sensació d'inseguretat per a les dones, en especial per a les que han estat víctimes de violació. La divisió d'opinions és bona; la política de trinxeres entre partits associats, no.

S'ha explicat malament el consens que sí que té la llei en qüestions importantíssimes. I el pitjor és que potser fins i tot s'ha perdut una oportunitat d'avançar.