​Ara que parlem tant de patents de vacunes, cal saber que també hi ha patents de plantes, però això de patentar una llavor què significa?
El rei del Marroc ha emprès accions legals contra un agricultor murcià que planta mandarines. El tema és tan senzill que fa por: les llavors estan patentades.

L'agricultor no és lliure de plantar-ne sense pagar els corresponents royalties al propietari de la patent. En el cas concret d'aquest pagès murcià, els royalties de les patents Nadorcott (propietat de la família reial marroquina) que cultiva pugen a entre 17.000 i 28.000 euros per hectàrea conreada, segons el diari LaDirecta. Poca cosa.

El negoci de les llavors

A dia d'avui, després de la fusió entre Bayer i Monsanto el 2018, només quatre grans corporacions controlen tres quartes parts del mercat global de llavors i més del 70% del de pesticides: Bayer-Monsanto, Corteva (resultat de la fusió entre Dow i Dupont), la fusió entre Syngenta i ChemChina i finalment l'alemanya BASF. Segons dades de l'IADE (Instituto Argentino para el Desarrollo Económico), elles són les propietàries de les patents de les llavors de pràcticament tot el que mengem que hagi sigut conreat, i dels productes químics amb què ha estat tractat.

En patentar una planta o les seves llavors, el propietari de la patent en té la propietat intel·lectual, i té dret exclusiu de plantar, cultivar i vendre la planta i els seus fruits.

Un agricultor qualsevol no pot cultivar lliurement la planta que vulgui. N'haurà de pagar els drets al propietari de la patent.

Tampoc podrà plantar les llavors procedents dels fruits que donin els arbres d'una llavor patentada, això si no són modificades genèticament pel seu propietari per resultar estèrils. Això és el que li ha passat a l'agricultor de mandarines amb el rei del Marroc.

Com hem arribat fins aquí?

Els anys 80, hi havia milers de companyies independents de llavors a tot el món. Moltes d'elles havien nascut a finals del segle XIX o principis del XX, i estaven lligades a la història de la regió on operaven. La majoria d'elles, però, ja no existeixen. Les poques que han sobreviscut, ja no mantenen el vincle històric que tenien amb el territori més que en aparença.

El poder real ara està en mans d'unes poques empreses multinacionals que, si consulteu Seedcontrol (un projecte d'investigació internacional que  compta amb el suport del Center for Investigative Environmental Journalism) veureu que en menys de 20 anys, han engolit centenars de companyies petites i s'han fet amb els drets de la majoria dels aliments bàsics. 

Selecció de varietats amb criteris comercials

Les llavors patentades amb més interès comercial són una selecció d'aquelles que tenen més capacitat per adaptar-se al canvi climàtic, amb més resistència a la sequera o amb tendències primerenques de maduració o amb característiques particulars o amb seqüències genètiques que les fan especialment resistents a certes malalties.

L'interessant d'observar aquesta agrupació empresarial de les llavors amb els productes químics en les mateixes mans és veure com el resultat d'aquest matrimoni serà, de fet ha estat, l'adveniment massiu de monocultius de llavors modificades genèticament per sobreviure a un pesticida que ho mati tot menys a elles.

És un negoci perfecte del qual potser ja us sona una mica el nom: el pesticida glifosat distribuït sota la marca comercial Roundup (que els darrers mesos comença a perdre demandes en tribunals internacionals pels seus efectes cancerígens). Ho publica la BBC.

Segons l'Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura de les Nacions Unides (FAO), el 75% de les varietats agrícoles del món es van perdre entre 1900 i 2000.

Aquest fenomen, denominat erosió genètica per la reducció de biodiversitat que suposa, és una conseqüència de la substitució dels cultius agrícoles propis de cada territori per un nombre limitat de varietats agrícoles d'interès comercial a tot el món.

Òbviament aquestes grans empreses, per fer grans beneficis, el que han fet ha estat especialitzar-se i estendre el cultiu d'aquelles varietats que, ja sigui per hibridació o ja sigui per modificació genètica, donen més rendiment, combinades amb l'ús dels seus propis pesticides.

I què hi podem fer?

La resistència de persones que fa dècades estan profundament conscienciades i viatgen pel país de mas en mas i d'horta en horta inventariant, guardant i salvant llavors autòctones de varietats lliures, és a dir, sense patentar. I no només les guarden, sinó que les protegeixen perquè cap d'aquests gegants les patenti i se n'aprofiti!

Les dades apunten que al Mediterrani s'ha perdut des de la dècada dels cinquanta un 80% de la biodiversitat cultivada, un percentatge que arriba fins al 90% a algunes zones.

Aquí hi ha persones com en Pep Salsetes, en Jordi Puig i Roca, de l'associació Espigall, Llavors Orientals, el Museu de les Ciències Naturals de Granollers, l'Associació ERA i la resta d'entitats que formen part de la Xarxa Catalana de Graners que treballen per protegir i salvar llavors de varietats autòctones al llindar de la desaparició.

Es troben a internet i en fires i en mercats de proximitat i, si algú les vol cultivar, les associacions les cedeixen gratuïtament o les intercanvien, i fins i tot ensenyen com s'han de cultivar. 

Tots ells creuen que els bancs de llavors són un pedaç i que, encara que sigui una "utopia", algun dia haurien de deixar d'existir, ja que això voldrà dir que les varietats han tornat al camp, que és la millor forma de conservar-les.

Per fer la utopia realitat l'únic que hem de fer és buscar aquestes varietats i comprar-les, degustar-les i, per què no, plantar-les!
Visiteu les webs d'aquestes associacions que us he citat més amunt o les de la xarxa de productes de la terra i la Gastroteca.cat.