El Mundial, un repte per al periodisme

Només passa cada quatre anys (per sort) que el futbol acapara a nivell mundial una atenció tan gran, tan desmesurada, com la d'ara. La Copa del Món és l'esdeveniment més important i més esperat de l'esport més mimat. El futbol es comporta com un nen malcriat, que sempre reclama atenció i que ho vol tot, costi el que costi. I ho té tot. Ara té un Mundial de luxe, que s'ha construït sobre una muntanya de milions procedents del petroli i del gas. Estadis nous de trinca que enlluernen i atenció constant. Un nen malcriat que no suporta que li diguin que s'equivoca. Organitzar el Mundial 2022 a Qatar és un error. Un error (o potser n'hauríem de dir 'negligència') del qual de mica en mica en coneixem més detalls, com la investigació periodística francesa que ha destapat que l'elecció de Qatar com a seu del Mundial de futbol va ser manipulada. Una conxorxa entre Nicolas Sarkozy, Michel Platini i el príncep hereu qatarià, que no hauran de pagar cap factura per haver regalat una exhibició com aquesta a un dels països menys respectuosos amb els drets i les llibertats. La factura ja l'han pagada els 6.000 treballadors que es calcula que han mort en les obres dels estadis Se'l coneix com "el Mundial de la vergonya" amb tota la raó. Els últims dies s'han multiplicat les denúncies públiques i les crítiques assenyalant l'explotació de treballadors, la falta de drets de les dones i del col·lectiu LGTB, o la falta de llibertats que regnen a l'emirat. La FIFA les entoma amb zero autocrítica i (com hem vist el cap de setmana) fins i tot posant-se a la defensiva contra Occident pel seu passat dels últims 3.000 anys. Aquest Mundial és un repte per al periodisme. No només per a l'esportiu. Per al conjunt del periodisme, que té l'obligació d'assenyalar totes les contradiccions que amaga aquest festival de la propaganda del petrodòlar que és la Copa del Món. Començant per les pròpies contradiccions, les que té cada mitjà i tenim cada periodista, a l'hora de cobrir un esdeveniment tan farcit d'hipocresia i de falta d'ètica. Però no hi pot faltar, el periodisme. Ha de ser-hi, per desmuntar la propaganda, per assenyalar totes les mancances. Amb més ull crític que mai i amb una mirada conscient per intentar aprofitar, malgrat tot, l'oportunitat per posar en relleu els valors democràtics. Una mirada que a "El matí de Catalunya Ràdio" posaran durant les properes setmanes Txell Feixas, Laura Aznar, Mònica Bernabé, Mercè Folch, Agnès Marquès, Montse Armengou, Montse Virgili i Alba Alfageme. Punts de vista imprescindibles per treure a la llum els temes socials i polítics que l'aura de les estrelles del futbol no deixa veure. Tant de bo els futbolistes i els seleccionadors més aclamats se sumessin a aquesta lectura crítica del que suposa el Mundial de Qatar, i no tornessin a fer com sempre: aïllar-se en la seva bombolla de "futbol és futbol" i alienar-se de tot el que passi al voltant. Això sí que seria un exemple de joc net.