El Mundial a Qatar: pitjor no es podia fer

Tothom al món del futbol està a punt per a l'esdeveniment més important: el Mundial. La competició per seleccions més esperada i aquest cop també més polèmica. Pitjor no es podia fer. El món de l'esport es divideix entre els que parlen de futbolistes convocats o de les seleccions preferides, i els que recullen les propostes de boicot i la defensa dels drets i les llibertats a Qatar. I guanyen els primers. Guanya la hipocresia i la covardia de l'esport rei. Que la FIFA hagi convertit un país com Qatar en aparador per a milions d'espectadors és una irresponsabilitat. Ara Joseph Blatter (que era el president de la FIFA quan es va triar Qatar com a seu de la Copa) admet que va ser un error. Tard. Massa tard. Tard per la vergonya del món del futbol i sobretot massa tard per a les més de 6.000 persones que segons The Guardian haurien mort en condicions gairebé d'esclavitud durant les obres dels estadis del Mundial. Disputant el Mundial a Qatar s'està avalant un règim no-democràtic on el dret més protegit és el del capital, mentre es trepitgen els drets de les dones, dels homosexuals i de les persones més vulnerables. On gairebé 9 de cada 10 persones són estrangers en condicions de mà d'obra barata i explotada: indis, nepalesos, filipins... El Mundial tindrà una audiència de milions d'espectadors arreu del planeta. S'assoliran xifres rècord a les televisions que en tenen els drets. Durant setmanes, serà el centre del món de l'esport. Totes les mirades estaran posades allà. Serà l'últim Mundial de les grans estrelles del futbol d'aquesta era: Messi, Ronaldo hi aniran els propietaris dels clubs de futbol més poderosos del món, mandataris internacionals, empresaris, a més d'almenys un milió de visitants internacionals. Un potencial que quedarà limitat al que passi als estadis. Fora, al carrer, els qatarians no estan per festes. Tampoc les dones, ni els homosexuals. L'ambaixador del Mundial, Khalid Salman, ha dit en una entrevista a una televisió alemanya que l'homosexualitat és "un dany mental", i que els homosexuals que vagin al Mundial hauran "d'adaptar-se i acceptar les normes del país". No s'ha vist el món del futbol sortir en tromba a denunciar una bajanada com aquesta. A Qatar, l'homosexualitat està prohibida i castigada amb presó. És a dir: que els homosexuals que hi vagin hauran d'amagar-se. Ni la FIFA ni els organitzadors de la Copa garanteixen que estiguin segurs durant la competició. Ningú aclareix a quins riscos s'exposen anant-hi. En un món ideal, els futbolistes, propietaris de clubs, mandataris i empresaris de renom que ja tenen els bitllets per a Qatar aprofitarien aquest altaveu que és la Copa del Món per denunciar les violacions dels drets i de les llibertats del règim qatarià. Criticarien declaracions com les de l'ambaixador a la televisió alemanya. És evident que el Mundial és una oportunitat per a Qatar per blanquejar la seva imatge, per presentar-se davant l'opinió pública mundial com un país modern. El món del futbol no hauria de fer-li el joc. És l'oportunitat de desemmascarar i posar sobre la taula les violacions dels drets humans que s'hi cometen. En un món ideal. En el món real, el futbol fa temps que va deixar de representar els valors de l'esport. S'ha convertit en una altra cosa: més falsa, més lletja, menys sana, un negoci, còmplice i covard.