El malson continua
Un carrer de les Cases d'Alcanar enfangat després de baixar l'aigua de forma torrencial (Efe / Quique García)
ANÀLISI

El malson continua

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Avui es torna a fer de dia al Montsià, a Alcanar, a les Cases d'Alcanar, a Amposta i a Sant Carles de la Ràpita, i encara hi ha fang per treure, fang per tot arreu, trams d'asfalt esberlat, cotxes amb el motor negat, cadires, taules, matalassos, armaris i bicicletes a les portes de les cases que es van inundar. Fins i tot una rentadora, al mig del fang, al carrer. Deu ser una sensació ben estranya, la que tenen els veïns de totes aquestes poblacions avui, després de l'ensurt de dimecres, després de la nit en blanc i després del dia d'ahir, que van descobrir com havien quedat les seves cases i els seus negocis. Hi havia angoixa, hi havia llàgrimes als ulls, hi havia mirades de desesperació... impossible fer recompte de danys enmig del caos i amb els peus i les mans bruts de fang.

Vam parlar amb la Marta, que es mirava casa seva des de fora molta estona, amb la mirada perduda, i que ens confessava que no sabia com s'ho faran i s'emocionava mentre ens ho deia i recordava com havia patit durant les tres hores de la tromba d'aigua perquè ella era fora, i a casa hi tenia els pares, que són grans, i els fills.

Vam parlar amb la Rosa, que ens va fer entrar al menjador del restaurant que té a tocar del mar des de fa prop de 50 anys i que dimecres va quedar inundat amb més de dos pams d'aigua. I ens deia que d'ànims no els en falten, però d'altres coses, sí: ajudes, solucions, suport, maquinària nova, mobles nous... però d'ànims ja en tenen.

Vam parlar amb un veí que ens va aturar per dir-nos que teníem aparcada la unitat mòbil de la ràdio al mateix lloc on unes hores abans hi havia el seu cotxe, que l'aigua se l'havia endut i que ja el donava per perdut. I la pell dels braços se li eriçava de veritat, mentre en parlava.

El malson avui continua per a tots ells. Amb la ressaca de tot el que han sentit i han vist aquests últims dos dies, i amb la certesa que això va per llarg. S'ha de fer el peritatge dels danys, s'ha de saber a quines portes cal trucar per demanar ajudes, s'hi ha d'estar a sobre... s'ha de tornar a començar.

Ahir els periodistes corríem per allà, buscant testimonis i imatges. Avui la majoria tornem a ser a les redaccions de les ràdios, els diaris i les teles. I els veïns continuen allà: traient fang de casa i desconsolats preguntant-se com s'ho faran i què passarà si arriba una altra tromba d'aigua o un altre temporal. Els titulars els ocupen i els ocuparan altres temes, però no els oblidem. I no ens n'hem d'oblidar.

Ahir també, el govern prometia ajudes. Les promeses no sostenen famílies ni negocis. Cal que els anuncis es concretin, cal que l'administració atengui, acompanyi i faciliti la sortida d'aquest difícil tràngol per a tanta gent. Uns aiguats sense precedents mereixen una resposta, també, sense precedents.

Anar al contingut