El Gran Recapte d'Aliments de la pandèmia: solidaris a distància

Arrenca una nova edició del Gran Recapte d'Aliments. Una campanya clau, cada any, en vigílies de Nadal i de la fal·lera consumista que ens agafa a tots, i que aquest any haurà de fer mans i mànigues per superar les dificultats que suposa atendre els milers d'afectats per la pandèmia en una situació de tanta incertesa. És el primer Gran Recapte enmig d'una pandèmia mundial. Una prova d'estrès per a la solidaritat d'una societat acostumada a abocar-se en causes justes i d'efecte directe, gairebé palpable, com aquesta o també com La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, que arrepleguen una autèntica riuada de solidaritat, de mans esteses per ajudar els altres, sovint els del costat. Aquest cop el Gran Recapte ho té més difícil que mai. Des del març hem après a viure -pràcticament- de forma virtual: la feina, les trobades amb familiars i amics, els estudis, les compres... i ara també haurem de ser solidaris a distància. El Banc dels Aliments es reinventa i transforma la recollida massiva de menjar en una campanya virtual de donacions. És una crisi sense precedents. Des de principi d'any, el Banc dels Aliments ja ha repartit més d'11 milions de quilos d'aliments. Ho hem comprovat cada cop que ens hem acostat a una entitat d'ajuda social. Les xifres d'usuaris de la Creu Roja, de Càritas o d'altres grans ONG del país s'han multiplicat per dos i per tres des del mes de març. L'impacte d'aquesta segona onada encara les pot saturar més. Ho estem veient des del principi. És una emergència sanitària i una emergència social. Cada cop són més els que necessiten ajuda i cada cop és més gran la incertesa; per tant, són menys els potencials donants. I per això cal aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats de donar un cop de mà, d'ajudar, ni que sigui amb un gest petit perquè algú altre se'n surti amb el convenciment que aviat -potser quan passi l'hivern, però aviat- començarem a parlar de la remuntada, de la reconstrucció després de la pandèmia.