El funcionament dels poders de l'estat

L'elecció d'alguns noms per ocupar els seients al Tribunal Constitucional ha suposat un escàndol, per a alguns, i un segrest de les institucions, per d'altres. El nom d'Enrique Arnaldo ha estat especialment coent, per la proximitat contrastada que ha tingut i té amb el Partit Popular. Mirant de trobar una explicació al fet que el PSOE hagi acceptat aquest nom, que podia arribar a semblar una provocació per part del PP, és interessant la interpretació de l'analista polític Pedro Vallín. Acaba de publicar un llibre amb un títol suggerent per als amants del cinema de masses: "C3PO en la corte del rey Felipe", on explica com funciona això que s'anomena "l'estat profund". A Espanya, l'estat té alguns segles de vida i ha desenvolupat una inèrcia burocràtica i de funcionament imparable. És molt més antic l'estat, que la democràcia. Amb tot just 40 anys, a la democràcia espanyola li falta impuls i musculatura per contrarestar un estat amb una capacitat d'autopreservació consolidada. Estat, d'una banda. Política, de l'altra. Vallin posa com a exemple -ho feia ahir mateix en aquest estudi, on el vam convidar a parlar de política-, la situació que es dona ara: amb un estat que continua perseguint judicialment l'independentisme (Tribunal de Comptes, cas Judes) i un govern que intenta recosir i consolidar una nova fase basada en el diàleg. L'explicació cal anar a buscar-la al moment en què el govern anterior, el de Mariano Rajoy, va abdicar de prendre decisions polítiques i va encarregar a l'administració de l'estat (jutges i policies) la resposta al desafiament del procés. Això d'avui, en són les conseqüències. Vallín fa servir paral·lelismes amb el cinema perquè s'entengui millor. El procés, per exemple, seria una mena de Godzilla. Un monstre increïble, que ningú havia previst que podia existir. Ningú esperava que una part de l'estat, la Generalitat, optés per la desobediència. I com que era una amenaça impossible, la resposta també va rebentar els límits de la imaginació. L'estat va alliberar el Kraken. L'aplicació del 155, el judici i la sentència del Suprem són la "voladura de la seguretat jurídica espanyola". Així ho veu aquest periodista de diari i de Twitter, Pedro Vallín, que proposa un altre joc per acabar d'entendre el funcionament dels poders de l'estat. Parla del consell general del poder jedi: un poder de naturalesa dinàstica i amb tendència a l'endogàmia, que genera molta confusió sobre quin ha de ser el mecanisme de la separació de poders. El nomenament d'Arnaldo com a magistrat és només un capítol més de l'etapa abrasiva per al prestigi del Constitucional que fa anys que dura.