Quatre morts, entre ells dos menors, en un incendi a la plaça Tetuan de Barcelona
Façana de l'edifici on hi ha hagut un incendi aquest dimarts a la plaça Tetuan de Barcelona (EFE)
ANÀLISI

El fracàs de tot el sistema

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Fa 24 hores us explicàvem la mort de quatre persones en l'incendi d'uns baixos al centre de Barcelona. Dos adults i dos menors. Una tragèdia que té una envergadura encara més gran del que semblava ahir al matí.

Una família sencera: el pare, pakistanès, la mare, romanesa, el fill de tres anys i la filla de mesos, que encara no havia fet l'any. Va néixer prematura, però se n'havia sortit, tot i ser fora de tot arreu, dels registres, dels circuits oficials, fora de circulació. El germà anava a una escola del barri, als vespres jugava al parc que hi ha al davant i durant el confinament els veïns el recorden anant amunt i avall del carrer en bicicleta.

Eren els veïns, també, qui els ajudaven amb tot el que podien. Feia un any que la família vivia en aquest local, una oficina bancària abandonada, on les baralles i les trucades a la policia eren freqüents. L'ajuntament n'estava al cas, havia entrat en contacte amb la família feia un temps i els serveis socials els atenia: els petits anaven al pediatre, el nen s'havia matriculat a l'escola, però seguien malvivint en aquests baixos. Com que posem nom a tot... d'aquests espais insalubres on hi viu qui no té res més se'n diu infrahabitatges. Són locals abandonats, naus i assentaments on ara mateix hi viuen prop de 900 persones: 200 menors. Hi ha 200 nens malvivint en caus. Barcelona, 2021.

Ahir ens preguntàvem a primera hora si era un cas de pobresa energètica, el de la plaça Tetuan. Però aviat vam veure que era un cas de pobresa total: de l'energètica i de totes les altres. Sumada a la soga al coll que suposa per a moltes persones la llei d'estrangeria, i a la crisi de l'habitatge. És el fracàs de tot el sistema. De les polítiques de l'Ajuntament, de les de la Generalitat i de les de l'Estat. Una ineficàcia que surt massa cara.

Ningú, però encara menys cap nen, cap nadó, mereix néixer, viure i morir d'okupa en un local abandonat, exclòs del sistema. Encara menys, en una ciutat rica, d'un país ric, d'un continent de rics.

Anar al contingut