El desnonament cruel de Badalona demostra el racisme institucional

Quanta demagògia sento aquests dies amb el desnonament de Badalona. Un desnonament, per cert, tan cruel que va demostrar, un cop més, el racisme institucional que impera en aquesta societat. Quan ho tenim lluny de casa, està bé l'ocupació per a aquestes persones en una situació tan vulnerable. Però quan ens ho trobem a prop i ens punxen la llum de l'edifici o hi ha conflictes i violència al carrer, ja tot és un problema i només pensem que marxin o els facin fora. I ens ho mirem així, segons a quina distància ho tinguem. I el problema és el mateix: hi ha gent que no té un habitatge digne. Hi ha gent que amb aquest fred i en plena enèsima onada covid, no té sostre. Tant me fa el seu origen. No valen menys per ser immigrants. Deixem de relacionar l'ocupació i la migració amb la delinqüència. No és aquest el problema. El problema és que tots hauríem de tenir els mateixos drets, tots hauríem de tenir dret a un habitatge digne. Vaja, tal com diu la Constitució. I no és així. Un cop més els drets humans no es compleixen. Aplaudeixo que l'Ajuntament de Badalona hi hagi posat solució. La gestió de la migració pertany a l'estat espanyol i aquí, tant els ajuntaments com la Generalitat, fan el que poden. Bé, alguns fan el que poden pensant en les persones i en la seva dignitat. Altres, com el Xavier García Albiol, només ho veuen com una oportunitat per anar a fer-se la foto de rigor i intentar captar els vots a cop de populisme barat. Intentem ignorar-lo, sisplau, i pensem que, aquests tres mesos, aquestes persones, aquests éssers humans, dormiran sota un sostre. A mi, em reconforta, la veritat.