La llista d'afectats directament o indirectament per coronavirus és, malauradament, llarga, i les pèrdues econòmiques podrien no tenir precedents. Les xifres de morts i casos confirmats auguren una lleugera frenada, a l'espera de veure si el retorn a la feina d'un milió de persones a Catalunya tindrà efectes en la rapidesa amb què la corba s'aplana. De constatacions, n'hi ha ben poques. D'incerteses, moltes. En la lluita contra el virus, les dades marquen el camí cap a l'èxit, però la seva capacitat de dibuixar la realitat està supeditada als elements que s'hi incloguin.  La Conselleria de Salut canviava el 15 d'abril el criteri per fer el recompte de morts per Covid-19. A partir d'aquesta data, es tindran en compte no només les defuncions a hospitals -com es feia fins ara-, sinó també a residències, centres sociosanitaris i domicilis. Amb aquest nou recompte, basat en dades de les funeràries, les morts es van gairebé doblar, fins a les 7.000.  La polèmica per la fiabilitat de les dades va saltar als mitjans fa uns dies amb les crítiques de l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, que va denunciar que les morts a la conca d'Òdena eren el triple de les que deia Salut. La Conselleria es va comprometre a esmenar-ho.   A banda de les dades de les morts, el nombre de tests que fa cada país s'ha convertit també en un barem per posar en context els casos confirmats.  A més tests, més casos confirmats, però també un millor control de l'epidèmia, com han demostrat Alemanya, Corea del Sud i Taiwan.  Morts per coronavirus i la seva evolució Aquest gràfic mostra les defuncions per Covid-19 per comunitats autònomes, segons dades publicades pel Ministeri de Sanitat. El govern central no inclou les dades de la Generalitat en el nou recompte perquè, segons ha explicat Fernando Simón, cap del Comitè d'Emergència, abans volen conèixer els criteris aplicats pel govern català. Després, valoraran si proposen un canvi de metodologia a la resta de governs autonòmics.  Sense un mateix criteri de selecció de la informació, les dades no són comparables i d'aquí que el gràfic no inclogui les noves dades de la Generalitat, a l'espera del que decideixi l'Estat. El recompte, doncs, és orientatiu, per seguir la tendència. L'eix vertical mostra la xifra de morts en escala logarítmica i no lineal. La transmissió del virus no és d'una persona a una altra, sinó que cada malalt contagia diverses persones i això fa que el creixement de contagis sigui exponencial. Una persona en contagia dues, aquestes dues, quatre, aquestes quatre, vuit i així successivament.  Aquest tipus de gràfic és el que permet també veure l'anomenat "replà", és a dir quan el creixement comença a aplanar-se i s'estabilitza. El gràfic té com a punt d'inici el moment en què es va detectar la cinquena mort per coronavirus. Els asteriscs sobre les línies que representen Madrid i Catalunya marquen el moment en què el govern espanyol va ordenar el confinament, el 15 de març. Si cliques sobre el nom de cada comunitat autònoma podràs veure'n l'evolució. !function(){"use strict";window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"])for(var e in a.data["datawrapper-height"]){var t=document.getElementById("datawrapper-chart-"+e)||document.querySelector("iframe[src*='"+e+"']");t&&(t.style.height=a.data["datawrapper-height"][e]+"px")}})}(); Casos confirmats de Covid-19 Aquest gràfic mostra les dades de casos confirmats també per comunitats autònomes. Per què especifiquem que són casos confirmats? De nou, els tests tenen la clau. Els experts asseguren que no es pot saber amb exactitud el nombre de persones contagiades, perquè només es confirmen les persones a qui s'ha fet el test. "La visió és parcial" i només es pot intuir la tendència, segons explicava l'epidemiòleg Antoni Trilla. L'investigador Oriol Mitjà posava xifres i, en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", afirmava que fins a 350.000 persones ja haurien passat el virus sense detecció. L'eix vertical d'aquest gràfic també està fet amb escala logarítmica. El punt d'inici s'ha fixat en els primers 30 casos detectats de coronavirus.   El gràfic mostra com, durant uns dies, Catalunya va superar Madrid, l'epicentre de la crisi sanitària a Espanya, en nombre de casos confirmats. Això no necessàriament indica que la situació és pitjor, sinó que es podria explicar per un increment del nombre de proves diagnòstiques. Clica damunt del nom de cada comunitat autònoma per veure'n millor l'evolució. !function(){"use strict";window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"])for(var e in a.data["datawrapper-height"]){var t=document.getElementById("datawrapper-chart-"+e)||document.querySelector("iframe[src*='"+e+"']");t&&(t.style.height=a.data["datawrapper-height"][e]+"px")}})}(); Hi ha moltes maneres de visualitzar les dades sobre el coronavirus i molts càlculs possibles. En aquest cas, s'ha seguit la metodologia d'Our World in Data, una publicació científica que investiga problemes globals com la fam, la pobresa o el canvi climàtic. El seu equip està format per investigadors de la Universitat d'Oxford i tots els seus continguts són de codi obert o "open source".