Grans professionals de la fotografia premiats internacionalment han captat els efectes del coronavirus a tot el món, també a casa nostra. Des de la cara més crua de la pandèmia, el que passava a tanatoris, UCIS i hospitals mentre la majoria de la població estava tancada a casa, fins als efectes del confinament en la natura. També n'hi ha que han mirat endins i han creat imatges que representen el sotrac social i emocional que vivim. El llibre de La Marató dedicada a la Covid-19 té poques paraules, però molt a dir. La pandèmia segons 17 fotògrafs de prestigi.

En quines condicions han hagut de treballar els fotoperiodistes?

Imatges realistes i veus crítiques. Acostumats a explicar el que passa en els conflictes que comencen o s'arrosseguen des de fa anys a diferents parts del món, alguns dels millors professionals internacionals nascuts a casa nostra han tornat per explicar la pandèmia mundial des dels seus llocs d'origen. Molts d'ells han denunciat que es van trobar amb grans dificultats per treballar amb llibertat per poder mostrar els efectes de l'epidèmia, i que això no ha ajudat la societat a corresponsabilizar-se'n. És el cas de Gervasio Sánchez, que es va quedar a l'Aragó: "La cobertura de la pandèmia ha estat una vergonya generalitzada, les autoritats han dificultat la feina per maquillar el desastre i els periodistes han acceptat situacions vergonyoses". 

Gervasio Sánchez: "Les autoritats han tingut una actitud estúpida i ara en paguem les conseqüències. Plantejar una pandèmia de manera infantilitzada provoca que molta població no es cregui el que està passsant."

Segons Sánchez, tot i que oficialment la pandèmia hauria matat 43.000 persones, en realitat hi pot haver fins a 60.000 morts, com en els anys de la guerra d'El Salvador, que ell va cobrir, igual que va fer amb l'epidèmia d'Ebola a Ruanda. Han cobert conflictes, fams, epidèmies i desastres naturals, però es queixen que aquí hi ha massa desinformació de l'opinió pública: "La majoria de la població ha estat mirant per la finestra com ens manipulaven i ens han tractat com a nens petits als quals no es podia mostrar imatges dures perquè es podien sentir alarmats." Assegura que en la segona onada s'està trobant amb les mateixes dificultats.

Anna Surinyach: "S'ha manipulat l'opinió pública perquè els fotògrafs no poguéssim fer la nostra feina als hospitals i a les UCIs, i això que sabem treballar respectant la intimitat dels pacients."

Una oportunitat perduda
En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio" amb Anna Surinyach, editora gràfica de la revista 5W, i Ricard Garcia Vilanova, el fotògraf ha explicat que era impossible obtenir permisos per entrar als tanatoris de Catalunya, cosa que sí que va poder arribar a aconseguir a l'Aragó. Surinyach denuncia que s'ha bloquejat el dret a la informació i que ara no es pot tornar enrere. "No hi ha imatges dels 15 primers dies, del que passava. Només teníem imatges de gent aplaudint als balcons." 
Gervasió Sánchez afirma que s'ha volgut tapar els errors administratius, i que alguns experts s'han pres la pandèmia poc seriosament: ​"M'he colat en residències amb el mòbil i no he publicat les fotos per no causar dolor a les famílies. Si qualsevol ciutadà hagués vist el que mateix que jo en UCIs i residències, i funerals deserts, s'ho haurien pres més seriosament." 

A nivell global, creuen que s'ha perdut una oportunitat d'informar correctament del que passava en aquests mesos. En canvi, diuen que s'ha cobert bé la pandèmia en alguns països, i defensen que no busquen mostrar el dolor aliè sinó explicar la realitat amb respecte a la intimitat de les persones.
Sense testimonis no hi ha presa de consciència ni possibilitat de denúncia

Garcia Vilanova afirma que els ha costat més cobrir la situació aquí que en qualsevol zona de conflicte: "Hem fallat perquè teníem la feina de fer la cobertura de la memòria històrica i ara no tindrem imatges d'aquests primers 15 dies. Hi ha imatges positives, però que no mostren la magnitud de la tragèdia". 

Ricard Garcia Vilanova: "Els morts s'han de mostrar perquè formen part d'aquesta realitat, i no diem res quan veiem nens sirians morts a les platges de Turquia i aquí no. Hi ha morts de primera i de segona."

Una de les poquíssimes fotografies colpidores que s'han publicat és d'Emilio Morenatti, que també presenta part del seu treball al llibre de La Marató. Ha cobert conflictes armats a diferents indrets per a l'agència dels Estats Units Associated Press; actualment hi dirigeix el departament de fotografia d'Espanya i Portugal.

Jordi Borràs, Xavier Bertral, Samuel Aranda, Tomeu Coll, Cristina Garcia Rodero -membre de l'agència Magnum Photos-, els documentalistes Ofelia de Pablo i Javier Zurita, la fotògrafa de Reuters Susana Vera o Dona Ferrato, també van tenir clar que la crisi sanitària i social era el tema que havia de centrar la seva atenció i es van dedicar a immortalitzar moments de l'epidèmia als carrers, residències i hospitals de les seves localitats.

Una selecció de les seves imatges, testimonis privilegiats de la pandèmia, és al llibre de La Marató dedicada a la Covid-19, que ja es pot adquirir a les llibreries i punts de venda.

Les petjades i emocions de la pandèmia

Al llibre de La Marató també es recull la feina de fotògrafs que han triat una altra mirada més poètica o simbòlica per explicar la pandèmia. És el cas de Chema Madoz, Noemí Elias Bascuñana, Isabel Muñoz o Lua Ribeira, de l'agència Magnum Photos, que viu al Regne Unit i n'ha captat els efectes en la natura, com també ha fet el naturalista català Oriol Alamany Sesé.

Les imatges de tots estan introduïdes per les paraules d'Antoni Trilla, cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, que amb el seu testimoni explica de manera entenedora els efectes d'aquesta pandèmia des d'un punt de vista mèdic i científic; com ho han viscut ell mateix i el seu entorn professional, els investigadors, els malalts...; què en saben i què han après. Tanquen el llibre les reflexions d'una psicòloga, la doctora Jenny Moix; la seva visió ajuda a afrontar les incerteses, pors i frustracions que comporta aquesta situació.