El control de la pandèmia fa aigües a la Comunitat de Madrid

Els hospitals de Madrid ja estan plens fins dalt de malalts de coronavirus i les xifres de positius nous es disparen cada 24 hores. Una situació descontrolada, després d'un estiu d'alegria i de fer veure que aquí no passava res. La situació és preocupant, no només per la trajectòria que està seguint la corba a Madrid, sinó per l'efecte difusor que pot tenir sobre la resta de la península. Madrid és el centre d'una estructura radial de transports i mobilitat. Això la converteix ara en un vector extraordinari de transmissió del virus. Després de l'SOS desesperat de Díaz Ayuso, avui Pedro Sánchez s'hi reunirà. Coincidint amb l'entrada en vigor de noves mesures per restringir la mobilitat que els experts ja adverteixen que arriben tard i que es queden curtes. Els epidemiòlegs donen per fet que amb el pla d'Ayuso serà impossible aplanar la corba de la pandèmia. L'onada, per tant, arribarà, en qüestió de dies, a la resta de l'Estat. Òbviament, amb més força allà on els contactes amb Madrid siguin més estrets... com ara Barcelona. "Calcem-nos", deia el doctor Trilla fa uns dies, davant la falta clamorosa de reacció de les autoritats de Madrid, tot i tenir unes xifres alarmants de contagis i d'ingressos. Més enllà del risc que suposa la situació sanitària, la reacció de la Comunitat de Madrid davant aquest rebrot sorprèn pel biaix de classe. És un "confinament segregador", asseguren els veïns de barris com Vallecas: més restrictiu amb els barris treballadors i més relaxat amb els del centre. No els falta raó. I, sinó, mireu què va passar ahir al Teatro Real: les butaques de platea (les que tenen entrades més cares) respectant la distància física de seguretat. La resta (les més barates) amb el públic atapeït, sense cap separació entre butaques. La pandèmia sí que hi entén de classes. Però no és el virus, el qui discrimina, sinó els factors socials i econòmics estructurals que s'arrosseguen. I ara s'accentuen.