El còmic català contra els superherois

L'èxit mundial de les pel·lícules de superherois ha generat un clima de malestar entre els autors dels còmics que els inspiren. Consideren que no estan recompensats justament i alguns dels guionistes de més perfil de Marvel i DC han decidit abandonar les editorials en favor d'una nova plataforma que els permet quedar-se amb la propietat intel·lectual de les seves obres. De totes maneres, la indústria del còmic dels Estats Units encara suposa una fuita de talent autòcton que no ajuda a la salut del sector. Marvel i DC són les principals editorials de còmics de superherois (Marvel / DC) Les grans editorials de còmics americanes són un destí molt desitjat per als autors catalans i espanyols, ja que els permeten guanyar-se la vida més còmodament que a l'estat espanyol, on viure com a dibuixant o guionista sol ser una tasca titànica. El mercat català, tot i tenir una àmplia oferta de còmic infantil, traduït i de producció pròpia, té una gran mancança pel que es refereix al públic adult. Ritme de publicació Europa vs. EUA La diferència clau és la freqüència de publicació, explica Pepe Larraz, dibuixant madrileny de Marvel. A Europa se sol publicar un màxim de tres àlbums a l'any. El mercat editorial funciona per obres individuals. En canvi, Marvel i DC acostumen a publicar mensualment. Això implica uns beneficis constants garantits i facilita molt fer-se un nom en el sector. Per altra banda, també suposa una càrrega de feina molt gran, segons Pepe Larranz: "És un ritme molt frenètic. Si no et poses límits, pots estar treballant tot el dia." La propietat intel·lectual: models oposats La legislació pel que respecta a la propietat intel·lectual també és molt diferent. El còmic independent i les grans franquícies tenen models legals pràcticament oposats. Montserrat Terrones, directora editorial de Finestres, de nova creació, explica que en publicar un còmic a Catalunya l'autor ha de cedir els drets d'explotació patrimonial però els drets d'autoria són intransferibles. "Hi ha pràctiques als Estats Units que són completament legals independentment de si són abusives o no i a Europa no serien possibles." En canvi, al còmic de superherois tots els drets pertanyen a l'editorial. És el sacrifici que s'ha de fer per treballar amb uns personatges que molts autors porten seguint des de petits. El model de franquícia també comença a aparèixer al còmic francès. Personatges com l'Astèrix o el Corto Maltès han sigut escrits per diferents autors al llarg de la seva història, però a Catalunya encara domina el model independent. Des de la mort d'Hugo Pratt, Corto Maltès l'escriuen Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero (Casterman (1980) / Norma Editorial (2010) ) 2.000 exemplars vs. 50.000 La competència sembla fútil. Escriure i dibuixar superherois implica avançaments molt més grans a causa de la diferència en el nombre de tirades. La mitjana espanyola està entre els 1.000 i 2.000 exemplars. Als Estats Units si una sèrie ven menys de 50.000 exemplars es cancel·la. De totes maneres, els últims anys han sortit iniciatives que apunten a una millora en la salut del sector del còmic català. L'editorial Finestres, per exemple, té la missió de normalitzar el còmic adult fugint de la perspectiva resistencialista d'altres editorials, explica Montserrat Terrones: "Per normalitzar la presència del còmic adult en català el que hem de fer és tractar-ho com si ja fos normal." Editorial Finestres és de les primeres editorials de còmics íntegrament en català (Editorial Finestres) A més a més, alguns autors decideixen quedar-se a Catalunya per poder seguir treballant amb els seus personatges. És el cas d'Isaac Sánchez, més conegut com a Loulogio. "És una qüestió d'il·lusió. Sento que tinc l'oportunitat d'explicar les meves històries." Tot i l'èxode d'autors, Catalunya segueix produint talent de molt nivell. Encara que no es pot competir amb el gegant que és la indústria americana alguns autors i editorials segueixen intentant trobar el seu lloc al sector.

El còmic català contra els superherois

La indústria catalana del còmic pateix un èxode de talent cap a les grans editorials americanes, que suposen una opció molt llaminera per als qui es volen guanyar la vida al sector