Divendres s'inauguren els XXIV Jocs Olímpics d'hivern de Pequín, en plena polèmica a Catalunya per la candidatura del 2030 al Pirineu, amb partidaris i detractors, i amb xoc institucional inclòs. La posició del Comitè Olímpic Internacional, la màxima autoritat en la matèria, és saber si els Pirineus estan "convençuts" d'acollir els JJOO. En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio, el director general adjunt del COI i mà dreta del president Thomas Bach, assegura que per tirar endavant la candidatura cal fer-la "creïble". Pere Miró afirma que tenen clar que no volen "repetir errors del passat" ni "deixar instal·lacions que després no serveixin per a res". I recorda que l'objectiu final d'uns JJOO és millorar la qualitat de vida de les persones que viuen a les seus olímpiques. Què hi diu, el COI, sobre els principals dubtes que hi ha sobre la taula? 1. La decisió no serà imminent "Això no és Eurovisió", diu Pere Miró. El director general adjunt del Comitè Olímpic Internacional creu que, probablement, l'any 2023 hi haurà confirmació de la ciutat triada per part de l'Assemblea del COI. Per arribar a aquesta data, les candidates estan en diàleg amb el COI "per afinar" el projecte. Miró confirma que estan en aquesta fase de diàleg amb el Comitè Olímpic Espanyol (COE), però també diu que Ucraïna els ha traslladat, també, l'interès per acollir els Jocs de l'any 2030, igual que ho ha fet el COE "en nom de Catalunya i l'Aragó, d'Espanya".   2. El llegat olímpic "Alguna vegada s'ha atribuït als Jocs ser una xacra, i s'ha dit que anem deixant elefants blancs. Però això era en el passat", diu Pere Miró. Explica que, fins l'any 2015, el COI analitzava el dossier de cada candidatura per als dies dels Jocs. Actualment, en canvi, el COI treballa amb cada candidatura per fer "que els Jocs aportin una millor qualitat de vida als territoris que els acullen". "La sostenibilitat dels projectes ens ocupa i ens preocupa", apunta Pere Miró. Diu que el canvi climàtic és un element que tenen molt en compte i que pensen sempre a anys vista. Per això, el COI reclama sempre un estudi en profunditat de la candidatura per tenir una idea clara, una perspectiva de futur. Per tot plegat, Miró recalca: "Hem de cuidar la muntanya, hem d'ajudar a mantenir l'equilibri, que hi hagi serveis i que la gent no marxi".   3. Barcelona-Pirineus i el consens entre territoris "No hi ha cap condicionant per part del COI en aquest sentit", diu Pere Miró quan se'l consulta sobre si és necessari que el projecte sigui compartit entre Catalunya i l'Aragó. El que sí que avança és que la proposta que tenen sobre la taula és en clau Barcelona-Pirineus. Per tant, ha de ser el Comitè Olímpic Espanyol qui faci l'estudi tècnic sobre el territori o territoris implicats "i trobi el consens sobre el que vol dir aquest territori". Segons Miró, Barcelona es va començar a vincular amb els Jocs d'hivern lany 2010, quan l'aleshores alcalde (Jordi Hereu) va anar a Vancouver i va demanar parlar amb l'aleshores president del COI, Jacques Rogge. Miró assegura que el nom de Barcelona és un referent al moviment olímpic. Explica que alguns encara recorden "els Jocs del 92 com els millors de la història" però, l'any 2010, Barcelona no era un referent en clau d'esports de neu i gel. Alguns ho rebien "amb to burleta", diu. "Ara ja no és així, en absolut, és una candidatura creïble en el moviment olímpic", remata Pere Miró.   4. L'acceptació és imprescindible "Ens interessa molt saber si els territoris afectats estan contents, si ho veuen bé", considera el director general adjunt del COI. Cal el suport del carrer, les institucions esportives, polítiques, socials, econòmiques. "El COI no obliga en absolut que hi hagi consulta, però sí que volem rebre una explicació sobre els suports que té una candidatura. I una consulta és una manera de fer-ho." Descriu Miró la implicació del govern de cada país en matèria de "seguretat, salut, accessos...", però també considera necessària la vinculació dels governs dels territoris implicats. En tot cas, "Alejandro Blanco (president del COE) està estructurant un comitè de candidatura que, realment, inclogui tots els actors implicats, que són els que oferiran garanties d'allò que es presenta", conclou.   5. La marca i les grans ciutats "No és necessari que hi hagi una gran ciutat darrere una candidatura, però en les darreres edicions ha estat freqüent", diu. Miró posa l'exemple de Vancouver o Pequín, grans nuclis que acullen la part de la competició de gel a la ciutat i amb les proves de neu, alpines o de fons en ubicacions a 2-3 hores de la gran ciutat. La marca que s'ha posat fins ara sobre la taula, Barcelona-Pirineus, ja sap quin és el camí.