El cas de Badalona, fruit d'un fracàs social

Quan tot falla cal aturar-se, reflexionar i actuar. El cas de la nena d'11 anys de Badalona és el cas de tots. És la trista demostració que com a societat fracassem. Però el pitjor és que no és un cas excepcional. Tot falla quan un centenar d'agressors sexuals no arriben ni als 14 anys. Una societat capaç de tenir menors d'edat en situacions tan crítiques com aquestes, convertits en violadors, és una societat fracassada. I cal que ens aturem en aquestes dades, que hi reflexionem, i --sobretot-- cal que actuem. Estem obligats a fer-hi alguna cosa. Com a mínim, plantejar un debat franc sobre com abordar aquests casos. Els sis agressors de Badalona són menors. Tres són nens. Nens que van tancar al lavabo una nena, la van violar, ho van gravar amb el mòbil i després ho van compartir amb els amics. I van seguir anant a classe, jugant a futbol i menjant-se els macarrons de la mama com si res. Fins i tot ara, que el cas ha sortit a la llum, continuen fent la seva, anant a l'institut i a extraescolars i a casa: impunes. Perquè són menors de 14 anys i, per tant, no arriben a l'edat penal: són inimputables. Però les víctimes no tenen límit d'edat. I a la nena de Badalona li han destrossat la vida. Ella sí que té una condemna: la del trauma que l'acompanyarà sempre, la del patiment que marcarà per sempre els pares i els germans, que, a més, ara s'han d'amagar perquè els amenacen de mort i els assenyalen. La reflexió és obligatòria. Perquè no és un cas aïllat, el de Badalona. Cada cop n'hi ha més. A la policia i a la DGAIA han saltat les alarmes. I el debat no s'ha de centrar en el càstig: no s'ha de buscar una pena. Però tampoc se'ls pot concedir la impunitat com si res ni se'ls pot deixar que continuïn fent vida com si res. Perquè són un perill. I, com que són el fruit d'un fracàs social, cal que hi responguem socialment: exigint d'una vegada una educació sexual de nivell a les escoles, una millor coordinació entre administracions, una resposta més ràpida i efectiva dels serveis socials, un debat obert i a fons sobre l'accés a la pornografia. Cal un abordatge complex. Des de l'educació, des de la psicologia, des dels serveis socials, des de la política..., des de tots els fronts possibles. Un tractament a fons, perquè els nens de Badalona (i tots els altres) entenguin que el que han fet és gravíssim, perquè vegin el mal que han causat, l'amenaça que suposen per a la resta de la societat i per a ells mateixos. Aquests nens seran adults d'aquí no res: quin tipus d'adults, si no se'ls ajuda a temps?