La gestació subrogada és il·legal a l'estat espanyol. Però es calcula que en els últims 10 anys s'han inscrit més de 2.500 criatures nascudes per aquesta via. Inicialment queden en una situació administrativa complexa, amb dobles nacionalitats en molts casos, però s'acaba resolent d'una manera o una altra. Llogar un ventre per aconseguir una criatura surt per uns 100.000 o fins a 200.000 euros, en funció del país i de l'agència on es faci. És la vida humana convertida en una transacció econòmica.

Ser mare no és un dret. Ser pare tampoc és un dret. Per molt que es desitgi. El desig no es converteix automàticament en dret. És el privilegi econòmic el que converteix el desig en realitat fent saltar l'ètica pels aires. Amb la gestació subrogada es mercantilitzen el cos de la dona i els nadons.

La notícia que Ana Obregón ha comprat una nena ha encès un debat per una qüestió que és prou polèmica i que divideix la classe política. Des del no rotund dels partits d'esquerres, al "per què no?" del Partit Popular, que planteja l'opció de regular la gestació subrogada sempre que no hi hagi un intercanvi econòmic pel mig.

És a dir, regular que hi pugui haver dones que, lliurement i a canvi de res, s'avinguin a embarassar-se (amb l'explosió hormonal que això suposa), parir (com si fos tan fàcil com donar sang) i entregar en nadó a algú altre (com qui dona la roba que ja no fa servir).

Fer creure que les dones estan disposades a tot això a canvi de res és adulterar la realitat. Les dones que s'avinguin a passar per tot aquest procés de forma altruista (si n'hi ha) són l'excepció. Basar la regulació d'un tema tan delicat com aquest en uns casos aïllats és injustificat i és perillós, perquè implicaria donar cobertura legal als casos en què l'intercanvi econòmic és el motiu principal.

Ana Obregón no és la primera famosa que ho fa. Abans hi han passat Javier Cámara, Miguel Bosé, Miguel Poveda... Homes o dones, en parella o solters, que comparteixen el do de la butxaca plena. El cas de l'Obregón és encara més greu: té 68 anys. Les dones deixem de ser fèrtils al voltant dels 45-50 anys per algun motiu...

De fet, les adopcions i la reproducció assistida tenen com a edat límit els 45 anys. Perquè no té cap sentit intentar fer de mare quan toca fer d'àvia. No en té, sobretot, per a la criatura, que hauria de ser la prioritat en tot moment... i no ho és. Encara menys en el cas Obregón: ella mateixa reconeix que la nena que ha comprat li servirà d'antidepressiu, perquè no ha superat la mort del seu fill i no vol sentir-se sola. Un cas que desborda la lògica de la natura i de l'ètica de qualsevol persona.