D'aquí a quatre hores, a les dotze del migdia, sabrem quin camí pren la legislatura a Catalunya. La cruïlla és entre la consolidació de la majoria del 52% independentista que va sortir de les eleccions del 14 de febrer o l'exploració de noves majories alternatives. Hi ha encara un tercer escenari: que s'allargui el marge per acostar posicions uns dies més, fins dilluns 22 que es farà el ple. La decisió és en mans de la CUP. I la CUP és el secretariat nacional, el consell polític, el grup parlamentari i -sobretot- la militància. Una militància que fins ahir a la mitjanit va poder dir la seva sobre el projecte de pressupostos que el conseller Giró va presentar la setmana passada. El govern només té ulls per a la CUP i la CUP arrufa el nas davant d'uns comptes que considera que no giren prou a l'esquerra. Les crítiques hi són des del principi i fins a última hora el govern ha anat llimant capítols del projecte per mirar de convèncer els anticapitalistes. Ha jivaritzat el Hard Rock, ha posat més precintes de seguretat al Jocs Olímpics d'hivern i s'ha confirmat la internalització del 061. Moviments de seducció que no sembla que hagin estovat gaire el soci d'investidura. Per tant, avui, la majoria del 52% podria estar en joc. És una majoria que comparteix l'1 d'Octubre, el 155, els presos i els exiliats. Una majoria que ha sacsejat políticament Catalunya durant l'última dècada. La dinàmica de blocs al Parlament ha estat gairebé estanca durant tots aquests anys. Si la CUP rebutja els pressupostos de la Generalitat, cosa que no seria nova, perquè ho ha fet en altres ocasions, ERC i Junts hauran de moure fitxa ràpid. L'opció de prorrogar els comptes sembla del tot descartada per part del govern: "pressupostos o pressupostos", apuntava el conseller Giró. Això vol dir que tiraran endavant, amb la CUP o sense. Si és amb la CUP, el govern Aragonès guanyarà pes i perfil propi davant de La Moncloa. Si és sense la CUP, en perdrà i s'obrirà una escletxa en el món independentista que el PSC aprofitarà ''a canvi de res'' per demostrar que és imprescindible per a la recuperació econòmica del país i que hi ha altres majories possibles al Parlament. Si la CUP dona carpetada als comptes, caldrà revisar també el pacte d'investidura que marcava una qüestió de confiança a l'horitzó dels dos anys. Si, per contra, la militància vota pel camí del mig -esmena a la totalitat i seguir negociant-, tots plegats tindran una nova oportunitat per seguir fent política: negociar, cedir, arribar a acords, trobar solucions. A les dotze sortirem de dubtes.