Eines per regular millor les emocions

Et pot passar que un dia estiguis molt enfadat i no et reconeguis. O que estiguis aclaparat o bloquejat. O fora de control. Tots aquests són exemples de trobar-nos fora de la nostra finestra de tolerància, és a dir, lluny de controlar les nostres emocions, gestionar la situació i ser eficaços emocionalment. Per què ens descompensem? Podem tendir a descompensar-nos en base a tres factors: 1. La nostra personalitat i forma de ser. 2. L'educació i els vincles. Si hem rebut (o no) eines de gestió emocional, si hem viscut en un entorn molt hiperactivat i tensionat o bé en un entorn propici a l'expressió i la gestió emocional. 3. El moment que vivim. Per exemple, ara, amb la fatiga pandèmica, es redueix la finestra de tolerància de les persones, generalment. En funció d'aquests factors, es poden donar dos fenòmens: l'hiperactivació i l'hipoactivació. L'hiperactivació és allò que hi ha per sobre de la finestra de tolerància. Passa quan no som productius i vivim un moment de massa reactivitat a nivell emocional. Estem enfadats, inquiets, irascibles. És una sensació de lluita o fugida instintiva davant d'un perill. Quan col·loquialment diem "estic que mossego". És una sensació vinculada al sistema nerviós simpàtic, que enllaça amb l'ansietat. L'hipoactivació, en canvi, és allò que hi ha per sota de la finestra de tolerància. Passa quan ens sentim desconnectats i no pensem amb claredat. Mots com apatia, blogueig, cansament o congelació tenen a veure amb aquest estat. És una sensació vinculada al sistema nerviós parasimpàtic, que enllaça amb la depressió. Com millorar les nostres reaccions? Primer cal ser conscients que existeix aquesta finestra de tolerància. Per millorar la nostra capacitat emocional, reaccionar millor davant l'adversitat o els reptes del dia a dia i tenir una millor relació amb l'entorn podem: Escoltar-nos, respectar-nos i entendre el que sentim. Revisar rutines. Aplicar sentit comú. Ser conscients que aquesta situació existeix sense projectar expectatives. Calmar-nos, no hiperexcitar-nos. Connectar amb l'emoció i mirar de veure on la podem percebre en el nostre cos. Posar paraules a allò que sentim, però sense jutjar-nos. No marcar un objectiu final. El procés és un objectiu en ell mateix. La clau rau en acceptar com ens sentim i cuidar-nos. Viure dins la finestra de tolerància ens acosta a una vida més plena i amb més sentit. I, com sempre, si no ens en sortim, cal buscar ajuda.

Eines per regular millor les emocions

Com entendre millor allò que sentim i com millorar la nostra capacitat de reacció davant l'estrès, l'adversitat o el malestar?