Educació i civisme davant el racisme

Avui encara se'n parla, del cas Vinícius. Veurem fins on arriba tota la polseguera que ha aixecat l'espectacle lamentable de diumenge a Mestalla. Però és que els crits racistes contra el jugador del Reial Madrid malauradament no són res de nou en el món del futbol. Ha passat tantes altres vegades, que des de la graderia es confon rivalitat amb odi i discriminació. Els casos més sonats: el 2006 en un Saragossa-Barça amb crits contra Samuel Eto'o, que va acabar marxant del partit, o l'incident amb el davanter de l'Athletic Iñaki Williams el 2020 a Cornellà-el Prat. Conclusió: hi ha racisme en el món del futbol. I la solució comença i acaba en l'educació. Com tants altres problemes de la vida en comunitat. Educació a casa, educació a l'escola i educació a l'espai públic. Entendre que la diversitat ens fa millors i que el respecte és la clau per moure's en societat. Una educació i un civisme que els clubs també haurien de promoure. I no només promoure, sinó protegir. La tecnologia permet saber les pigues que té a la cara qualsevol aficionat que entra a un estadi de futbol. Per tant, es pot identificar els energúmens que criden insults racistes, homòfobs o masclistes des de la grada. Se'ls pot identificar i se'ls pot expulsar, i se'ls pot prohibir l'entrada per sempre a l'estadi. I l'àrbitre pot parar el partit i suspendre'l. Com diu Xavi: si hi ha insults no hi ha partit. I els companys de l'equip i els de l'equip contrari poden plantar-se i fer costat a qui ha rebut els insults, i dir "així no juguem". I la Lliga pot tancar files amb el jugador insultat, i es poden convocar els organismes que existeixen i que fa nou anys que ningú convoca, com l'Observatori contra la Violència, per discutir quines més mesures s'han de prendre. I la Fiscalia d'Odi pot estar amatent i reaccionar d'ofici. Tot això es pot fer. I res d'això es fa. La comissió estatal contra la violència, el racisme i la xenofòbia va proposar 1.667 sancions la temporada passada, la xifra més alta dels últims 5 anys: però només 28 van ser per incidents racistes. Hi ha poques ganes d'investigar-ho... El futbol és un espectacle i arriba a milions de persones, té una influència fortíssima en la formació dels més petits i dels joves, que s'emmirallen en els jugadors. Vinicius, Eto'o i Williams reben insults des d'una posició de privilegi i els denuncien i els fan visibles des d'aquesta talaia, a diferència del racisme que viuen cada dia tantes persones amb unes condicions infinitament més difícils que les dels jugadors de primera. Transmetre valors com el respecte i la intolerància davant de conductes denigrants i d'odi forma part de la responsabilitat del futbol i dels futbolistes com a personatges públics i amb influència. Tant de bo la repercussió del cas Vinicius serveixi per fer palanca i començar a canviar les coses de veritat, des del futbol i des del carrer.