Dues reines de la cuina que no poden faltar a la teva prestatgeria
Dues recomanacions gastronòmiques literàries, de dues dones, que van excel·lir en els seus respectius àmbits
Dues reines de la cuina que no poden faltar a la teva prestatgeria
 Dues reines de la cuina que no poden faltar a la teva prestatgeria
La tria de Sant Jordi de Maria Nicolau
El matí de Catalunya Ràdio

Dues reines de la cuina que no poden faltar a la teva prestatgeria

Dues recomanacions gastronòmiques literàries, de dues dones, que van excel·lir en els seus respectius àmbits

Actualitzat
TEMA:
Cuina

Julia Child i M.F.K Fisher. Amb aquestes reines de la cuina i la divulgació culinària, la literatura i l'assaig gastronòmic, el sostre de vidre de llavors es va trencar de tal manera que encara el busquen per refer-lo. No s'ha aconseguit. Totes dues seuen encara avui al seu tron de reines imbatudes del seu àmbit. Que els seus noms ressonin i brillin als lloms dels llibres de les prestatgeries de totes les cases.

1. "El arte de la cocina francesa"(Julia Child, Louisette Bertholle i Simone Beck)

El llibre que va portar la cuina francesa a les llars americanes i les d'arreu del món amb la força, l'entusiasme i l'absència total i absoluta de tecnicismes ni foteses estrafolàries de la seva autora.

És fascinant l'extraordinària vida de la la primera "celebrity" xef de la història, i el seu programa de televisió que va estar més de deu anys en antena els anys 60 als Estats Units, "The French Chef".

Dos llibres de cuina imprescindibles: de Julia Child i de M.F.K Fisher
Julia Child (Wikipèdia)

Qui és Julia Child?

És la líder. La millor. Julia Child va néixer a Pasadena, Califòrnia, el 1912. A la Segona Guerra Mundial es va allistar voluntàriament, va treballar per al Servei d'Intel·ligència Americà i, viatjant arreu del món desxifrant comunicacions secretes clandestines a l'Àsia per al servei secret, va conèixer Paul Child, un home de paladar refinat i gustos extraordinaris, que havia viscut a París i que es convertiria en el seu marit.

Child va marxar amb ell quan el van assignar a una missió secreta a París i allà es va enamorar de la gastronomia francesa.

Si busqueu un llibre de cuina i encara no teniu aquest, compreu-lo, sisplau. I, editors del món: publiqueu-ne una traducció al català. La necessitem!

Obstinada, meticulosa i apassionada com ningú, no va parar d'insistir fins a ser admesa a l'escola de cuina més prestigiosa del món, la Cordon Bleu parisina, i va ser la primera dona a obtenir-ne el diploma.

Va seguir formant-se i navegant a fons pel món de la cuina francesa i es va unir al club Cercle des Gourmettes, on va conèixer Simone Beck i Louisette Bertholle; elles la van ajudar i encoratjar a escriure el llibre que us porto avui a taula, "Mastering the art of French Cooking", "El Arte de la cocina francesa", publicat el 1961. Ho va arrasar tot com un tsunami.

El 1963 es va estrenar el seu programa televisiu on explicava receptes i el 1966 va ser portada de la revista Time.

El 2011 la revista americana Gourmet va publicar la llista de les 100 dones més influents del món de la gastronomia, el número u era ella.

El mític boeuf bourguignon de la Julia

Podríem dir que és un estofat de vedella, però ho diríem erròniament: tot i que en els dos casos la carn s'acaba coent submergida en un líquid, el fet de daurar la carn a l'inici fa que, en lloc de parlar d'estofat, haguem de parlar més aviat de fricassé o fricandó.

  • Aconseguim un bon tac de béicon o cansalada fumada i n'enretirem la cotna. El fem a daus grossos o a bastonets i el saltem en una cassola amb llard o oli. L'enretirem amb una aranya o una escumadora i el reservem.
  • En aquest mateix greix, hi daurarem la carn de vedella que haguem comprat tallada a daus grossos. És important l'apunt que fa ella d'assecar la carn amb un drap de cotó abans de fregir-la; si no, anirà suant aigua i no ens agafarà color. Enretirem aquesta carn.
  • Al greix on hem fet tot això, a la mateixa cassola, hi arrenquem el sofregit: ceba a plomes i pastanaga a rodanxes grosses. Tot plegat ben daurat. Tornem a abocar a aquesta cassola el béicon i la carn que teníem guardats i ho espolsem amb una mica de farina per fer el que la Julia ens proposa: posar la cassola al forn ben calent uns minuts perquè amb la farina s'hi faci una crosta torrada.
  • Ara és quan baixem aquest forn fins als 165 graus.
  • A la cassola, hi abocarem vi negre i brou de carn; si en tenim, un parell de cullerades de tomàquet concentrat, un parell de grans d'all i les herbes aromàtiques que ens vinguin de gust. I una darrera cosa! També hi posarem la cotna de la cansalada que hem enretirat a l'inici, per donar sabor fumat a aquest brou.
  • Tot anirà al forn a fer xup-xup un parell d'hores o fins que la carn sigui ben tendra i melosa.
  • ​Acompanyeu-ho amb unes patates bullides i saltades amb mantega o amb uns bolets saltats, que podeu afegir a la cassola al final, i triomfareu.
Dos llibres de cuina imprescindibles: de Julia Child i de M.F.K Fisher
La cuina de Julia Child (Wikipèdia)

2. "El arte de comer" M.F.K Fisher

Amb la seva ploma mordaç, esmolada i virtuosa, Fisher demostra no només ser una orfebre de les paraules, sinó tenir un profund coneixement gastronòmic i un muscle emocional superdotat per plantar aquesta obra a la taula de l'editor.

De M.F.K. Fisher en vam parlar amb entusiasme quan ens va visitar Martí Sales per parlar-nos del seu llibre. Parlem d'"El arte de comer", l'edició en espanyol del compendi de cinc llibres seus que, segons ens va anunciar en exclusiva en Martí, està en procés de ser traduït al català.

Mari Frances Kennedy Fisher va ser una dona nascuda la primera dècada del segle passat i que a través de tres matrimonis, dos divorcis, dues guerres mundials, una viudetat i un fill de pare desconegut va guanyar-se la vida escrivint i publicant assaig gastronòmic. Això tot plegat, per l'època a la qual s'emmarca, és titànic i trencador. També ho seria ara. Però fins i tot si la poguéssim abstreure de les seves circumstàncies, ens trobaríem davant de la que és considerada la primera escriptora gastronòmica moderna i, per molts, la millor d'entre els millors. La seva és "Literatura" amb majúscules.

Vull posar la lupa a un dels cinc llibres que formen aquest "arte de comer": "Cómo cocinar un lobo". Com cuinar un llop.

Aquest llibre el va escriure en plena Segona Guerra Mundial, sota l'amenaça dels bombardejos aeris, al llarg de la malaltia degenerativa del seu marit a l'època, que es va suïcidar disparant-se un tret el 1941, i amb la intenció de recomanar als americans estratègies per cuinar en època de racionament, misèria i restriccions.

Dos llibres de cuina imprescindibles: de Julia Child i de M.F.K Fisher
La vella casa d'estil victorià a Saint Helena que M.F.K Fisher va tenir fins el 1970, com a base de tots seus viatges (Wikipèdia)

Aprofita la gravetat del moment històric i la situació delicada dels seus compatriotes per trencar amb alguns dels mites i fal·làcies gastronòmics de l'època difosos per les revistes dirigides a les mestresses de casa i cada capítol és una guia pràctica per transformar misèria en gastronomia i mantenir a ratlla el llop (la gana) que rugeix i grata la porta de matinada després d'un dia d'haver menjat a mitges...

Va ser publicat el 1942 i a dins hi podem trobar, per exemple, un capítol titulat: "Com bullir aigua". A molts la lectura d'aquest capítol ens pot recordar "La sopa de pedres" de Xesco Boix.

"Com a dieta bàsica, l'aigua sola resulta una mica avorrida i fins i tot els sants, que sorprenentment abunden avui dia, estarien totalment d'acord que unes herbes aromàtiques, potser un parell de pastanagues i os sense greix en els dies de festa, augmentarien una mica el poc gust del líquid calent. És el mateix que dir que la sopa és una cosa bona."

ARXIVAT A:
Cuina

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut