Dret constitucional a tenir un habitatge
Dret constitucional a tenir un habitatge
Dret constitucional a tenir un habitatge. Per Laura Rosel
L'any passat, més de 5.700 famílies van perdre la casa a Catalunya
ANÀLISI

Dret constitucional a tenir un habitatge

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

L'home de 58 anys que ahir es va suïcidar no complia els requisits per entrar en la moratòria antidesnonaments.

"Requisit: condició exigida o necessària per a una cosa". En una societat burocratitzada fins a l'infinit, els requisits poden costar la vida.

L'home estava a l'atur, segons l'Ajuntament. Va deixar de pagar el lloguer el juny de l'any passat, segons el propietari. Els serveis socials l'estaven atenent. El jutge va considerar que no era un cas de vulnerabilitat.

"Vulnerabilitat: qualitat de vulnerable."

"Vulnerable: susceptible d'ésser vulnerat o ferit."

És un cas evident de vulnerabilitat, per molt que no hagi quedat vinculada formalment a cap requisit oficial. Algú que acaba saltant pel celobert quan obre la porta als funcionaris que l'han de treure de casa seva és vulnerable. Extremadament vulnerable. De fet, ja ho era el juny del 2020, quan va deixar de pagar el primer rebut del lloguer. Ha passat un any. 

Ni els serveis socials, ni el jutge, ni el govern de la Generalitat, ni el govern espanyol: ningú ha estat capaç de protegir-lo. 

L'any passat, més de 5.700 famílies van perdre la casa a Catalunya. Una xifra de desnonaments per sobre de la mitjana estatal. De fet, Catalunya és la comunitat on se'n fan més, de desnonaments. I en la majoria de casos, almenys l'últim any, van ser per no poder pagar el lloguer. Més de 5.700 desnonaments, tot i la moratòria que està en vigor i que s'ha allargat fins al 9 d'agost. 

La Constitució recull el dret de tots els ciutadans a tenir un habitatge. L'incompliment d'aquest dret per part de les administracions és flagrant. Les entitats socials avisen que quan s'aixequi la moratòria es dispararan els desnonaments, i el recurs del govern espanyol contra la llei de l'habitatge de Catalunya al Constitucional encara ho empitjora. 

És responsabilitat dels governs i dels parlaments trobar una solució per protegir el dret a l'habitatge. És responsabilitat dels jutges aplicar aquesta solució pensant en els més desafavorits. Protegir, invertir en habitatge públic i crear mecanismes de segona oportunitat per a les famílies: solucionar problemes, aquest és el mandat de la política. I l'habitatge, a més d'un dret, és un problema.

Anar al contingut