7 de cada 10 dones periodistes hem patit algun episodi de violència a internet al llarg de la trajectòria professional. És la conclusió d'una enquesta global de la UNESCO que posa xifres i dona volum al que és una realitat per a moltes dones en el seu dia a dia.  Dones com la Sara González, la Laura Aznar, l'Ariadna Oltra, la Mònica Terribas, la Gema Herrero, la Cris Puig i tantes altres que ens dediquem al periodisme i que, per tant, tenim una exposició pública. I va molt bé aquest terme: "exposició". Perquè és així com estem: exposades. Exposades al dit de Neró. El polze cap avall que dicten les xarxes "perquè sí" i que traspassa de llarg la frontera de la crítica. Insults, faltes de respecte, atacs a la professionalitat, al físic, al fet de ser dona, de tenir o no tenir parella Un linxament públic, que es fa a plena llum del dia i al mig de la plaça Major. A Twitter, a les xarxes. Què busca? Incomodar, qüestionar la reputació, fer callar... I sovint ho aconsegueixen. No són poques les que han sortit de Twitter per la porta del darrere des de fa temps, fartes de sentir-se coaccionades a l'hora de fer la feina. L'autocensura també és una reacció habitual. La inseguretat, el sentir-se petita, impostora... Aquest ciberassetjament a dones periodistes és un tipus de violència que va a més i que ara, per primer cop, un grup de companyes han posat en primera plana per dir prou. Ahir van aplegar un bon grapat de persones al Parlament, en una cita que volia ser (i que serà, segur) un abans i un després a l'hora d'abordar aquest tipus de situacions. Jornada sobre "Ciberassetjament a les dones periodistes: una forma de violència creixent" - Emissió en llengua de signes https://t.co/YVz7ePTuCN Parlament de Catalunya (@parlamentcat) January 23, 2023 Un acte on totes van poder explicar les seves experiències (males experiències) i, en el moment que les expressaven en veu alta, donaven veu a tantes altres periodistes que han passat pel mateix i que no tenen aquest altaveu (encara) per denunciar-ho. Perquè sempre la resposta que es rep és "no en facis cas", "no ho miris". Com si algú pogués anar pel món tancant els ulls i tapant-se les orelles.  Les xarxes són també un espai públic. Un espai amb una gran capacitat d'amplificació i de pèrdua de control sobre els continguts. I això requereix que es comenci a construir ja una consciència col·lectiva del mal que fa. La Sara González i la Laura Aznar han fet el primer pas, impulsant la trobada d'ahir al Parlament. I ara ja només en pot venir un altre i un altre i un altre, fins que totes les dones es puguin moure a les xarxes socials amb la mateixa llibertat i els mateixos drets que la resta.