Com a mínim el 30% del contingut de les plataformes haurà de ser de producció europea
Com a mínim el 30% del contingut de les plataformes haurà de ser de producció europea (Netflix)
ANÀLISI

Dies clau per blindar el català a la ficció

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Fa tres setmanes, l'esborrany de la llei de l'audiovisual que el govern espanyol està preparant des de fa mesos va quedar a les portes del Consell de Ministres. Va fer una reculada d'última hora, just després que saltessin totes les alarmes al sector quan es va saber que el text no preveia cap quota per a les sèries i les pel·lícules en català, euskera o gallec. És a dir, quan es va saber que la futura llei deixava a la intempèrie les llengües cooficials i, rebia amb els braços oberts la producció a dojo en castellà.

El sector hi veu una estratègia clara per convertir Madrid en la gran capital de l'audiovisual del sud d'Europa. I està funcionant. Els diners, el talent i les oportunitats ja es concentren a Madrid.

Han passat tres setmanes i la llei continua sense passar d'esborrany. Això vol dir que els partits tenen temps per negociar i el sector, per fer pressió. Ahir, al programa, vam tenir una conversa al més alt nivell sobre la situació de l'audiovisual a Catalunya: amb l'Acadèmia del Cinema; amb l'associació que aplega els productors; amb FILMIN, la potent plataforma catalana de pel·lícules i sèries a demanda; i amb la televisió pública del país. Quatre actors indispensables perquè l'audiovisual català torni a recuperar l'estat de forma i no acabi del tot despenjat, convertit en un sector minoritari i insignificant en la nova era del consum digital.

Acadèmia, productors, plataformes i sector públic, per boca de Judit Culell, Jordi Oliva, Jaume Ripoll i Vicent Sanchis, coincidien a destacar que és ara que s'ha de plantar batalla. Ara que la llei s'està retocant és quan tothom hi ha de fer la màxima pressió: sobretot, els partits polítics catalans a Madrid. Són dies de despatxos, reunions i trobades que poden ser decisius per blindar el català a la ficció.

Tots quatre estan d'acord, també, que l'opció de fer una llei audiovisual catalana no serviria de res, perquè les competències de Catalunya -també- en aquesta matèria són escasses. Els esforços s'han de centrar en les converses amb el govern espanyol, per aconseguir que la regulació del sector deixi de plantejar-se des d'una posició centrípeta i s'entengui que el català, l'euskera i el gallec són una riquesa i són també estratègiques.

En Jaume Ripoll, de Filmin, descriu la situació -i la clava- com un cercle viciós: el talent no troba diners per rodar, si els troba, després de rodar no queden diners per fer-ne promoció; si no es promociona bé, la pel·lícula no arriba al gran públic i si això passa es crea l'estigma que el cinema català fracassa en taquilla i llavors les grans productores no donen diners per rodar. Conclusió: buscar les maneres -que hi són- de fer-ho diferent, canviar el xip: de ploraner a lluitador. Ho diu algú com Ripoll, que ha aconseguit que una plataforma catalana de cinema independent s'hagi convertit en una dècada en la més important de l'Estat i pionera a Europa, amb un catàleg de 15.000 títols.

Doncs això. Picar pedra, aprofitar oportunitats, buscar col·laboracions i trobar solucions. Polítics i sector tenen aquí un repte enorme, també una oportunitat. Tant de bo l'aprofitin!

Anar al contingut