Diccionari del coronavirus i del confinament, amb Ramon Solsona

Amb aquesta crisi sanitària de la Covid-19, ens hem hagut d'acostumar a un llenguatge nou i a unes paraules que fins fa ben poc no sabíem ni que existien. El filòleg i escriptor Ramon Solsona, que sempre n'està pendent, ens ha preparat un diccionari del coronavirus i el confinament. Aquesta és la seva selecció d'alguns dels termes més utilitzats aquests dies, i algunes apreciacions pertinents i també curioses sobre els seus orígens i els seus usos. Virus Paraula usada pels metges del segle XV. Del llatí (llengua de la ciència durant segles) virus 'secreció, pus, suc verinós'. S'ha incorporat al llenguatge quotidià en detriment de microbi. Avui ja no es parla dels microbis (microorganismes') com a causants de malalties i infeccions. Avui parlem més de bacteris, gèrmens, fongs i virus. Virus informàtic, antivirus, viral Viral no hi és al diccionari normatiu. Sí víric (relatiu o pertanyent al virus'), perquè és una paraula anglesa. Viral (pronunciat vairel) en català només s'aplica a missatges que es difonen amb gran rapidesa pels mitjans digitals. Covid-19 Ens hi hem de referir en masculí o femení? Hi ha els mateixos dubtes en les llengües del nostre entorn (espanyol, francès, italià). La tendència espontània dels parlants és el masculí: el Covid, però les acadèmies (també l'IEC) aconsellen el femení: la Covid. Per què es recomana el femení? Per la -d final. Covid, acrònim anglès de COrona VIrus Disease (malaltia del coronavirus'). El gènere gramatical el marca la D de disease malaltia'. Una qüestió de sobreentesos: El Covid = el (virus) Covid LaCcovid = la (malaltia) Covid Quarantena Aïllament preventiu de la població o de persones per evitar que s'encomanin certes malalties i que es propaguin les epidèmies. Quaranta dies era un temps de seguretat que s'aplicava a poblacions, viatgers, mercaders ambulants i tripulacions de barcos, etc. Avui, les quarantenes són de quinze dies, una setmana, etc. però es continua dient quarantena. El llenguatge no fila tan prim, serveix per entendre'ns. Quaranta és un número cabalístic. Acabem de passar la quaresma (quadrag&#275;s&#301;ma dies de dejuni i penitència). A la Bíblia i al Nou Testament hi té molta presència el número 40: el diluvi universal, els anys que els hebreus van vagar a la cerca de la Terra Promesa, els dies que Jesucrist va estar pregant al desert La Candelera coincideix exactament quaranta dies després de Nadal. És la Purificació de la Mare de Déu, que durant molt de temps va tenir una equivalència en la vida de les dones: quaranta dies després de parir anaven a l'església a purificar-se. Escalada / desescalada Fals amic de l'anglès to escalate intensificar, augmentar, incrementar'. Escalation increment, augment'. Violence escalates (s'intensifica la violència'), oil prices escalation ( increment del preu del petroli'). De-escalation (distensió, disminució'). Distància social Calc innecessari d'una expressió anglesa molt desafortunada. Social distance és un concepte de la sociologia i la psicologia social que es refereix a la proximitat o allunyament, la integració o marginació de grups humans diversos per raó de procedència, d'ètnia, de nivell econòmic, de llengua, de religió, etc. Qui va aplicar aquest concepte a la pandèmia, es va ficar de peus a la galleda, però la pífia s'ha fet viral. Ara, a tot el món es parla de distància social en lloc de distància profilàctica, distància higiènica, distància mínima, distància física, distància de seguretat... Altres noms d'epidèmies Actualment tendim a incorporar el vocabulari mèdic: ictus (feridura), pneumònia (pulmonia), herpes labial (pansa), fel sobreeixit o sofregit! (icterícia), un blau (hematoma) Però les epidèmies i els termes mèdics en general han tingut sempre un vocabulari doble: el terminològic científic i el popular. "Moltes epidèmies tenen una versió popular i em sorprèn que encara no n'hagi sortit una per a la Covid, però no ho descarto", assegura Ramon Solsona. I ens en posa exemples. Explica que als anys 40, en plena postguerra espanyola, una epidèmia de tifus exantemàtic es va conèixer com el piojo verde. Se'n va fer molta broma. Epidèmia de còlera de 1971 amb focus en una comarca de Saragossa. Se'n va parlar tant, que l'Ajuntament de Colera (Alt Empordà) va demanar que traguessin el nom de la població que hi havia a la carretera i el canviessin per Sant Miquel de Colera (San Miguel en aquella època). L'oli de colza enverinat dels anys 80 va connotar negativament la paralla colza durant molts anys. Colza = verí, perill, toxicitat. Anys 2000-2001. Encefalopatia espongiforme bovina més coneguda com a malaltia de les vaques boges. Abaixar la guàrdia Expressió que ve de la boxa. I, com a cirereta del pastís, Ramon Solsona no pot estar de recomanar-nos: "I ara més que mai, no podem abaixar la guàrdia si no volem que el coronavirus ens doni un cop de puny!"

Diccionari del coronavirus i del confinament, amb Ramon Solsona

La pandèmia de Covid-19 canvia el nostre vocabulari, amb més termes mèdics, paraules calcades de l'anglès o d'importades de la boxa