Campanya electoral: carta blanca per a les mentides. Un terreny on hi ha un partit que no té rival. Sense complexos, Vox són els mestres de la mentida.   Els de Santiago Abascal són els líders del populisme més perillós. Experts en missatges a la contra: contra els immigrants, contra l'independentisme, contra els partits que els son incòmodes, contra l'islam, contra les autonomies, contra el català, contra les famílies no tradicionals, contra el debat de les idees. Durant la campanya del 14F es van concentrar a organitzar mítings en llocs on sabien que no importaven tant els missatges, com la provocació i la imatge de grups de veïns protestant, i també en els atacs frontals contra els partits independentistes, el català, la Generalitat i els mitjans públics. Ara, en la campanya de Madrid, es repeteix l'esquema: amb posades en escena com la fanfàrria de Vallecas, i missatges contra Unides Podem i contra els immigrants. El cartell on Vox compara la pensió d'una àvia amb el que -segons inventen- rep un MENA és pervers. És racista, és perillós i -sobretot- és mentida.  Les dades desmunten l'engany. Com recull el diari Ara, només a la Comunitat de Madrid hi ha 3.700 menors tutelats i, d'aquests, només el 7% són no acompanyats, i, tant si són autòctons com immigrants, l'administració els dona el mateix tracte. Si viuen en centres, s'ocupa que tinguin menjar i educació. Si viuen en famílies d'acollida, destina una aportació als pares temporals. I quan fan els 18, en el cas dels estrangers, com que molts no tenen permís de residència, es queden sense accés a cap tipus d'ajuda oficial. I en tot cas, valdria la pena preguntar-se i contrastar quant aporten els migrants a les arques públiques en el moment en què entren al mercat laboral, que és molt més del que reben. La fiscalia investiga Vox per aquest cartell de campanya. Hi veu un possible delicte d'odi. Però els d'Abascal ja n'han tret el rèdit que buscaven. Apel·lant als sentiments, criminalitzant sense miraments un col·lectiu com el dels migrants joves, Vox aconsegueix transmetre idees senzilles i gairebé viscerals. Una estratègia que el 14F els va permetre connectar amb algunes de les zones més pobres de Catalunya: als barris amb renda per càpita més baixa es va votar més els d'Ignacio Garriga. Però, casualment, també van aconseguir penetrar amb força a l'altre extrem: als barris més rics. Ara, Vox hi torna i a Madrid té camp per córrer. Com més enllà van en les mentides i els atacs, més contundents haurien de ser la resta de partits -tots, no només els d'esquerres- en la resposta per parar-los els peus. Desmuntar el discurs d'odi i castigar l'assenyalament de col·lectius és responsabilitat dels polítics. De tots. Parar els peus a l'extrema dreta també és acció política.