Fa 40 anys de l'últim cop d'estat a Espanya i els partits d'esquerres encara discuteixen si l'espanyola és una democràcia plena. De fet, que el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, n'hagi de reivindicar la qualitat democràtica ja dona pistes de quina és la realitat. Si ho fos, de plena, no hi hauria cap necessitat de dir-ho. Deficiències democràtiques, 40 anys després: Més enllà de l'empresonament d'artistes, de la llei mordassa, dels nou independentistes presos, dels militars que no dissimulen l'ànsia colpista, dels cadàvers perduts a les cunetes... avui que és 23F, només cal centrar-nos en aquesta efemèride. En qualsevol país amb una democràcia plena, 40 anys després, la informació sobre el cop d'estat estaria desclassificada. Aquí, no. Aquí continua sent secret oficial. Els papers del Pentàgon van trigar un sospir a sortir a la llum i el president Kennedy va apuntar ja en el seu moment que la qualitat democràtica es mesura, entre d'altres, pel grau d'informació autèntica que el govern dona als seus ciutadans. L'estat espanyol amaga coses del 23F: no tracta els espanyols com a adults responsables, sinó com a criatures a qui s'ha d'explicar les coses a mitges. Una altra anomalia: que l'home que se suposa que va salvar els espanyols fa 40 anys avui sigui fora del país, assetjat per suposats casos de corrupció, i que la majoria d'institucions facin veure que no, que ha marxat perquè li venia de gust un canvi d'aires. Anormal també el lapsus de la Casa del Rei, que ahir va anunciar a Twitter que Felip VI volia "commemorar" el cop d'estat. Va trigar sis hores i uns quants milers de retuits i respostes després, a adonar-se de la patinada i a fer un tuit nou parlant de "participar" en l'acte dels 40 anys del 23F. I la cirereta: la preocupant enquesta de La Razón. Set de cada deu joves (menors de 34 anys) no saben qui és Tejero.