No és un bon auguri que ens haguem de remuntar als anys 80 per trobar una inflació com la d'aquest mes de juny. 10.2 %. Des de la crisi del petroli, el 1985, que no s'arribava als dos dígits. La sensació que el carro de la compra cada cop costa més d'omplir és real. Tan real com la clatellada que suposa omplir el dipòsit de benzina des de fa setmanes. I que les mesures que ha aprovat fins ara el govern espanyol per contenir la inflació no estan funcionant. La pèrdua de poder adquisitiu és ja una de les preocupacions principals de les famílies, que comencen a tirar d'estalvis i de trucs de tota la vida, com els que ens proposava ahir la cuinera Maria Nicolau. Comprar el pollastre sencer. No és broma. Surt més bé de preu tot el pollastre, que no una safata de pit o de cuixa. Aprofitar-ho tot, des de la carcassa al fetge, per fer-ne rostit, croquetes, crestes, arròs, fideus i sopa. Un sol pollastre per a tres o quatre àpats familiars. A tot Europa hi ha inflació. També a l'altra banda de l'Atlàntic. És un maldecap compartit. La diferència és el punt de partida de cada economia per fer front a la pujada de preus. L'espanyola l'afronta amb les defenses baixes i els deures sense fer.    El deute acumulat és desorbitat, la prima de risc va traient el nas, no s'ha fet la reforma de les pensions, ni la reforma tributària. I els fons Next Generation han provocat un efecte mirall enganyós. Com si els diners europeus fossin un pou sense fons que havia de solucionar-ho tot. Els experts, com el professor López Casasnovas, veuen motius per a l'alarma i risc de recessió.  Però esclar, fa calor, no hi ha restriccions anticovid, i el sol i platja és imbatible. L'economia està en flames, però a l'estiu es dissimula perquè estirem el dia, anem a la platja, planegem viatges i fem sopars a la terrassa. Les vacances i els turistes faran de bàlsam -a tot estirar- fins a l'octubre. Llavors arribarà l'hora de la veritat. Caldrà "una cura de cavall", avisa López Casasnovas. I no seria acceptable arribar a la tardor amb les mans a les butxaques: els indicadors són prou inquietants perquè els governs dediquin tots els minuts del dia ja, avui mateix, a trobar-hi una solució. Les famílies poden i han de marxar de vacances. Els polítics, no.