Dins de la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici hi ha l'estanyola de Gerber, l'estanyolet de Baix i l'estany de Gerber. El recorregut comprèn 13 quilòmetres amb un desnivell de 300 metres que es pot fer en un temps al voltant de tres hores per un camí ben fressat i ben indicat. Travessarem prats, boscos i una tartera. La tornada la farem pel mateix camí perquè no és una ruta circular, però el paisatge és tan impressionant que això no suposarà cap problema. Abans de traçar la ruta, cal tenir en compte que no està permès banyar-se als estanys. Tal com explica la directora del Parc, Mercè Aniz, són espais compartits amb fauna salvatge i cal tenir present que els parabens dels protectors solars i les espores que portem a la roba poden contaminar els amfibis i els peixos si entren en contacte amb l'aigua. D'altra banda, la temperatura és molt baixa i hi pot haver un risc per la salut. Bàlec i neret florit / Foto: Gerard López De la Peülla a l'estanyola de Gerber Després de deixar el cotxe a l'aparcament de la Peülla, a l'estació d'esquí de Vaqueira-Beret, a mitja pujada del port de Bonaigua (C-28), comencem a pujar pel camí de l'esquerra, direcció sud. Aquest primer tram és fàcil i força planer. Va a buscar la vall dels estanys, perpendicular a la vall de la Bonaigua. A la primavera, podeu sentir el so del desglaç i gaudir dels colors del bàlec i el neret florits. Quan ja portem un quilòmetre i mig el camí s'enfila i comencen els trams sobre grans pedres. Després d'haver caminat uns dos quilòmetres, arribarem al primer llac del nostre recorregut: l'estanyola de Gerber. Estanyola de Gerber / Foto: Gerard López De l'estanyola a l'estanyolet de Baix Passat el primer estany, abandonem del tot les referències a la vall de la Bonaigua i ens endinsem de ple per la vall del Barranc de Gerber, el riu que connecta els dos estanys que tenim al damunt. Ara el camí ja s'enfila més, sovint entre grans roques, pi negre i algunes molleres resseques per la sequera estival. De seguida ens posem en paral·lel al curs d'aigua del barranc de Gerber i anem pujant a poc a poc entre el Pui i l'agulla de les Ares. Apareixen les tarteres. I al cap de poc més d'un quilòmetre, arribem al segon objectiu, l'estanyolet de Gerber de Baix. Aquest és més petit i ja ens mostra alguns cims de la serra que connecta amb el Pic de Serós. Estanyolet de Baix / Foto: Gerard López De l'estanyolet de Baix a l'estany de Gerber L'estanyolet de Baix de Gerber no és gaire gran i es voreja de seguida. Ho farem per la riba dreta per continuar pujant amunt pel costat del torrent. Alguns trams es pugen fàcilment. D'altres, demanen una mica d'esforç per caminar entre pedres grans, pujant aigües amunt pel costat del barranc del Gerber, però no és gaire tros i ben aviat arribarem a l'estany, a uns 2.160 metres d'altitud. Amb més de 14 hectàrees de superfície i una fondària de 63 metres, és un dels pocs estanys grans no alterats per obra hidràulica. Està envoltat de pi negre. El paisatge talla la respiració. Estany de Gerber / Foto: Gerard López L'estany es troba situat al costat del refugi de Gerber. Des d'aquest punt, surten diverses rutes i travesses com l'ascensió al pic d'Amitges, al pic de Saboredo o als pics de Bassiero, i els enllaços amb la vall i el refugi de Saboredo per l'estany Glaçat, amb la vall d'Amitges pel coll d'Amitges i amb la vall de Cabanes per la collada de Bassiero.