El certificat de defunció de la reina Elisabet II diu que sa majestat va morir per l'edat avançada. Va morir de gran, vaja, que és el que es diu als nens quan són massa petits per entendre malalties, aturades i obstruccions. Quan una parella se separa, també hi ha versió infantil del certificat de defunció: "Perquè ara s'estimen d'una altra manera i els agraden coses diferents"... Quan en realitat hauríem de dir que se separen perquè se n'han cansat, perquè no se suportaven o perquè un dels dos ha preferit anar amb algú altre. Del final d'una coalició de govern també se'n fan certificats de defunció. Però la diferència en aquest cas és que la versió suau acostumen a autoexplicar-se-la els partits que hi estan implicats: a ells mateixos i als seus; una versió infantil que els deixi tranquils i que no els dispari les pors. El certificat oficial, el que diu l'hora i la causa exactes de la mort de la coalició, el signen els periodistes, la resta de partits i l'opinió pública. De què haurà mort el govern ERC-JxCat? D'una pluripatologia amb símptomes com ara el desenfocament dels missatges dels resultats a les urnes, la desatenció dels problemes del carrer, dificultats per tocar de peus a terra, ceguesa davant la desconnexió de la gent, incapacitat per aplicar els aprenentatges de fa cinc anys amb realisme, incapacitat de ser honestos i incapacitat de reconèixer que la coalició va néixer morta (com signava ahir Martí Blanch). Es fa difícil de creure que després de l'estripada dels últims dies, ERC i JxCat siguin capaços de trobar la fórmula de seguir governant plegats sense esgarrinxar-se ni tirar-se els plats pel cap cada dos minuts. El país necessita un debat a fons sobre què cal fer amb els impostos, falten recursos a la sanitat pública, s'han d'ajustar tots els cargols del món de l'ensenyament, milers de famílies necessiten ajuda per assumir l'augment dels preus, hi ha problemes greus amb l'habitatge, algú ha de forçar una solució per a Rodalies Renfe, s'ha de blindar el català..., i així una llista llarguíssima de qüestions pendents de gestionar ara mateix a Catalunya, que haurien d'estar per davant de tot, fent funcionar les institucions a tota màquina. En canvi, ara mateix al davant només hi ha interessos de partit i personals. Portem dos dies de bloqueig absolut i l'agonia encara s'ha d'allargar en dos trams: fins dilluns i fins divendres de la setmana vinent. De què haurà mort el govern? D'ell mateix.