Pressionar. Verb transitiu. Fer pressió sobre alguna cosa o damunt d'algú, diu el diccionari.

De les pressions ningú se n'escapa. Ningú. Però a vegades poden passar fins i tot desapercebudes. Aquests dies alguns periodistes s'han atrevit, de forma anònima, a revelar pressions. Ho han fet de forma anònima perquè tota pressió té un objectiu principal. Buscar la por. Atemorir l'altre, perquè actuï d'acord amb els teus interessos. Atemorir l'altre per fer-li saber que pot perdre el que té.

Això no és nou. Diuen alguns. Això ha passat sempre, diuen altres. Les pressions existeixen, les hem normalitzat i n'hi ha de molts tipus. I no només en l'àmbit periodístic.

En les últimes hores, i mira que han passat dies, no puc parar de pensar en la història del José Antonio González, el treballador de neteja mort a Madrid per un cop de calor. Tenia 60 anys i aquell dia s'havia canviat el torn amb un company, per fer-li un favor. Tenia contracte d'un mes, pensava que no el renovarien i ho estava donant tot per la feina, per demostrar la seva vàlua. Es va desplomar. La pressió, en aquest cas, de donar-ho tot per poder tenir un sou a finals de mes.