Cursa desenfrenada per demostrar qui és més constitucionalista

En l'àlbum de fotos de la segona concentració a l'emblemàtica plaça Colón de Madrid destaquen dues figures: l'home amb cap de toro, capa d'Espanya, samarreta d'Espanya, cinturó de calavera. O potser era un toro amb cos d'home, no ho sabrem mai. I Isabel Díaz Ayuso. Entestats a evitar la foto al costat de l'extrema dreta de Vox, el Partit Popular corria el risc d'acabar difuminat. I per un moment, semblava que era així. Colón convertida en un forn, farcida de banderes espanyoles, simbologia preconstitucional, càntics contra Puigdemont i la cara de Pedro Sánchez estampada en pancartes i cartells que el posaven de cap per avall. En el fons i en la forma, una concentració a imatge de Vox, que -insisteixo- per un moment semblava que capitalitzaria l'acte i sumaria tres punts més al marcador. Però aleshores va aparèixer ella -Isabel Diaz Ayuso- i, contra tot pronòstic, va eclipsar propis i aliens, de la manera més inesperada. Els mateixos que aplaudien i ovacionaven Díaz Ayuso, xiulaven i fins i tot acusaven de "traïdor" Pablo Casado. Encoratjada, potser per l'escalfor de la gent, potser per la pressió de mantenir ben viva la flama del 4M, Díaz Ayuso es va marcar un gir de guió hilarant, apel·lant al rei Felip. "Què farà el rei d'Espanya ara? Signarà els indults? El faran còmplice d'això?" Amb la cara, Pablo Casado pagava. A la dreta hi ha una cursa desenfrenada per demostrar qui és més constitucionalista. Una dèria que ha portat no poques vegades alguns polítics a utilitzar la figura del rei en interès propi. Les paraules de Díaz Ayuso ahir a Colón van més enllà segurament d'on el mateix Partit Popular hauria volgut arribar amb aquest joc. Dient-la més grossa, Ayuso aconsegueix la portada i el titular. Encara que en el fons hagi dit una absurditat: és la mateixa Constitució que el PP porta per bandera la que obliga el rei, en el seu article 62, a avalar tots els acords i lleis del govern, també els indults. No pot no signar-los. És un dels deures que té com a cap de l'estat. Però això és secundari, en la cursa del metaconstitucionalisme. Tant és si el rei es pot negar o no a signar. Tant és si els indults estan recollits negre sobre blanc a la Carta Magna i si enlloc no obliga al penediment. El que és prioritari és quedar primer, trepitjar el contrari i sortir a la foto. Com el toro amb cos d'home.