Avui veureu repetit a molts llocs un gest tan aparentment senzill com carregat de simbolisme. Dones conegudes, actrius, polítiques, tallant-se elles mateixes els cabells mirant a càmera. És un crit en defensa de la llibertat; en concret, de la llibertat de les dones de l'Iran, que viuen sota un règim opressiu i violent, que les esclafa dia i nit. És una nova onada de protestes contra els aiatol·làs, ara en el terreny internacional, arran de la mort de Mahsa Amini. Tenia 22 anys i la policia de la moral la va detenir perquè va considerar que no duia el vel ben posat. Va ingressar en coma a l'hospital, va morir, i a la família els van advertir que l'enterressin de nit, i que no hi hauria ni autòpsia ni investigació. L'anomenada policia de la moral es dedica a recórrer els carrers castigant a tothom que se surt de les normes estrictes de conducta i de vestimenta que dicta el règim. És un sistema medieval i asfixiant. Sobretot amb les dones. Els diu com han de vestir, amb qui han d'anar, què poden fer i com han de respirar. Els vídeos a les xarxes de Juliette Binoche I Marion Cotillard, o de l'eurodiputada sueca no canviaran res. Però sí que contribueixen a tornar a fixar la mirada en l'Iran, en la revolta valenta de milers de dones -i també homes- que es juguen la vida des de fa setmanes, sortint als carrers de Teheran i d'altres ciutats del país, sense vel. El líder suprem Khamenei no tolera la protesta i la reprimeix amb cruesa: amb foc real i amb detencions. No se sap del cert quanta gent ha mort en les protestes des de l'assassinat de la noia kurda. Hi ha ONGs que parlen d'almenys 154 morts i milers de detinguts. Unes protestes que el règim intenta ofegar també amb silenci, amb el tall d'internet per impedir l'aparició d'imatges d'unes mobilitzacions que s'estenen per tot el país, també a les escoles i a les universitats. El govern iranià no vol que se sàpiga res del que hi passa: símptoma de com d'arraconat es comença a veure. Per entendre millor l'abast de tot aquest moviment, la Txell Feixas (que és una de les veus més acreditades que tenim a casa) explica que és la classe mitjana iraniana, la que està sortint al carrer. "És gent formada, molt jove, dones i homes, a tot el país." I ja no només és pel hijab, sinó que estan qüestionant tot el sistema, el règim, la dictadura. Un moviment transversal de tot de gent que "ha entès que hi té poc a perdre", que sap que la seva generació ja no ho arreglarà, però les pròximes sí. Per això les famoses que es tallen els cabells tampoc no canviaran res, però almenys posen el dit a l'ull d'un règim anacrònic i arraconat, i recorden a Occident que mirar cap a una altra banda també és posicionar-se.