És divendres, primer cap de setmana de desconfinament comarcal per a les bombolles, els partits continuen parlant per formar Govern i cada minut hi ha algú que es contagia de coronavirus. De tot això en parlem cada dia. Hi ha temes que acaparen menys temps i menys atenció, i que determinen més el tipus de societat que som. La pandèmia tapa un munt de problemes i de falles estructurals. I a l'ombra, es fan més grosses. El racisme n'és un exemple. La crisi sanitària ha agreujat la desigualtat d'oportunitats, la discriminació i la vulnerabilitat de moltes persones. SOS Racisme acaba de publicar l'informe del 2020 i ens planta davant dels morros una realitat que sovint no volem acceptar. Les persones que no són blanques estan més indefenses, gairebé la meitat de les agressions racistes queden impunes, se les discrimina a l'hora de llogar un pis, quan han de trobar feina i, fins i tot, anant pel carrer. Indefenses, perquè un 23% de les demandes són en l'àmbit policial i 3 de cada 4 casos denunciats són identificacions per perfil ètnic. Un 60% de les situacions que no es denuncien tenen a veure amb els abusos i discriminacions per part de membres de la seguretat privada i un 54% de la policia pública. L'informe és un recull de dades que són la càrrega de la prova del racisme que ens defineix. Unes xifres que hem de posar al costat de les imatges de fa dos dies a les Canàries, de la nena de 5 anys en aturada cardiorespiratòria per hipotèrmia. Al costat dels insults dels Mossos que detenien el Wubi a Sant Feliu Sasserra. Al costat dels índex de pobresa, que es disparen entre els col·lectius no blancs. I al costat de la història de supervivència de l'Ousman Umar, que ens visitava a "El matí de Catalunya Ràdio" dimarts amb un missatge ple de força i de reivindicació. El racisme hi és. És responsabilitat nostra convertir-lo en titular.