Contradiccions de la campanya electoral pel 14F

Es podrà trencar el confinament municipal per anar a actes de campanya. Un fet que ha generat un fort enrenou en les últimes hores i l'emprenyada comprensible d'alguns sectors, com el de la cultura. El fet és que anar a mítings es considera un dret fonamental (el dret a la participació política) i en tot moment des del principi de la pandèmia ha estat protegit. Com ho està el fet d'anar a una manifestació o el fet d'anar a missa (en aquest cas, per protegir el dret de culte). Fins ara, una de les caselles del certificat autoresponsable que hem de dur a sobre per moure'ns és precisament la de l'"exercici del dret a manifestació i de participació política". Per tant, ja estava permès com a excepció. Ara que comença la campanya electoral, seria un contrasentit que es restringís. El problema torna a ser la contradicció que es genera. I la sensació entre l'opinió pública que les limitacions sempre són flexibles amb els mateixos. No es pot trencar el confinament municipal per anar al teatre, ni al cinema, ni a veure una exposició, ni a un concert. A les 10 de la nit s'ha de ser a casa. No es pot sopar en restaurants. No podem ser més de 6 a taula. Ni més de dues bombolles. Prohibit anar al gimnàs o viatjar fora de Catalunya, si no és per feina o per algun dels motius permesos. Els dissabtes, les llibreries tancades. Els centres comercials, cada dia tancats. Les facultats, sense universitaris. Ara, els mítings dels polítics, sí. A partir de divendres tindrem tot de polítics fent allò que fa mesos que demanen que no fem: moure'ns. Potser hauria estat més fàcil preveure una campanya de mínims. Fer esforços, sí, com fan els professors, els metges, els universitaris o els botiguers, i adaptar la campanya a una situació de pandèmia. Enlloc no està escrit que el dret a la participació política només es pugui garantir amb actes presencials. Els partits podrien haver previst una campanya amb més mítings online i menys sobre el terreny. Són els mateixos polítics que demanen responsabilitat a la ciutadania i que, amb menys o amb més insistència, han defensat que convenia deixar les eleccions per a més endavant.