El diari "La Razón" va publicar al 2014 les fotografies dels DNIs d'aquests jutges
ANÀLISI

Condemna categòrica a la justícia espanyola

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

El 3 de març del 2014, el diari La Razón publicava a tota plana les fotografies de carnet de 33 jutges catalans. Era un article generós, a doble pàgina, amb un titular ben malintencionat: "La conspiració dels 33 jutges independentistes", on es donaven dades dels jutges, com ara el jutjat on treballaven o els casos més mediàtics que havien jutjat. Cridava l'atenció que les fotografies eren, clarament, fotos de carnet, del DNI. I el punt en comú era que tots havien signat un manifest a favor del dret a decidir, mesos abans de la consulta del 9N.

Els jutges assenyalats van presentar denúncia. Sospitaven que les dades havien sortit de la base de dades de la Policia. Però l'Audiència de Madrid va decidir que no hi havia res d'estrany i ho va arxivar (no fos cas). L'Audiència Nacional després va pensar que potser sí que tot allò feia tuf i va obrir una investigació que encara acumula pols en algun calaix.

A Europa, les bafarades d'aquest tipus no se solucionen amb pinces al nas. Vuit anys més tard, el Tribunal Europeu de Drets Humans dona la raó als 33 jutges i condemna Espanya per haver violat el seu dret a la intimitat. El relat que confirma la sentència d'Estrasburg és colpidor. La policia espanyola (la policia patriòtica) va crear un fitxer amb informació de les persones que signaven el manifest prodret a decidir. Informació com les idees polítiques que tenien. No eren delinqüents, ni sospitosos d'haver assaltat cap banc ni d'haver pagat en B a cap tresorer polític. Per tant, no hi havia cap argument legal per incloure'ls en cap informe policial. La sentència deixa per escrit que la simple existència d'aquest dossier ja suposa una violació del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals.

Evidentment, el rei de les clavegueres, José Manuel Villarejo, té un paper protagonista també en aquesta història. Hi ha gravacions on ell i l'aleshores cap de la policia espanyola, Eugenio Pino es conjuren per empastifar els magistrats, com s'estava fent amb els líders polítics catalans. El dossier dels 33 jutges va arribar puntualment a mans del diari La Razón, que va rematar la feina amb la doble pàgina i el titular de la conspiració.

"Això es refregeix, es cuina i ja està". Aquesta era la consigna de la colla de Villarejo, sota el paraigua de Jorge Fernández Díaz i, per extensió, de Mariano Rajoy.

Tard, però la rebregada de la justícia europea a l'espanyola és categòrica. I no és el primer cop.

Anar al contingut