Com podem protegir els adolescents dels riscos d'Instagram?

Instagram és una xarxa social tòxica que perjudica la salut mental dels usuaris, especialment de les adolescents. Ho admeten una sèrie de documents interns de Facebook, empresa propietària d'Instagram, als quals ha tingut accés el diari The Wall Street Journal. Segons aquests informes, un 32% de les noies que utilitzen la plataforma asseguren que se senten culpables amb el seu cos. També vinculen la xarxa social amb l'augment de casos d'ansietat i depressió. La clau per prevenir i detectar aquest tipus de pensaments i conductes és entendre quins mecanismes mentals s'activen quan fem ús de les xarxes socials. I, a partir d'aquí, treballar qüestions com l'autoestima i l'autoconcepte. Per què ens comparem? Les persones ens avaluem constantment a nosaltres mateixes i als altres en temes com la riquesa, l'atractiu, la intel·ligència o l'èxit. De fet, alguns estudis apunten que quasi un 20% dels nostres pensaments tenen a veure amb algun tipus de comparació. Comparar-nos amb els altres pot impulsar-nos a millorar, però també comporta riscos i pot afectar el nostre estat d'ànim i autoestima. Abans ens podíem comparar amb el nostre entorn més proper, però ara, a través de les xarxes, ho podem fer amb tot el món. A més, no podem oblidar que la realitat amb la qual ens acostumem a comparar no és autèntica, sinó que està falsejada, forçada i maquillada. Per què les noies són les més perjudicades? El fet d'estar-nos comparant constantment afecta de ple la nostra salut mental. Està demostrat que l'exposició continuada a les xarxes pot fer augmentar els casos d'ansietat, depressió, baixa autoestima i problemes amb la pròpia imatge, la identitat i el cos. Les més afectades per aquesta pressió estètica són les noies, perquè les xarxes --especialment les que estan basades en la imatge, com Instagram-- no han fet sinó amplificar patrons masclistes ja preexistents en la societat. Els homes tenen més bon autoconcepte, tendeixen a inflar la seva imatge i es valoren per sobre de la realitat. En canvi, les dones acostumen a infravalorar-se. I aquesta discrepància entre el jo real i l'ideal pot provocar sentiments de tristesa, desànim i depressió. Les noies utilitzen més Instagram i comparteixen més materials. Font: Polina Tankilevitch / Pexels Per què les xarxes ens enganxen? Les xarxes socials funcionen amb mecanismes semblants als de les drogues. Segons els neuròlegs, els likes activen una part del cervell relacionada amb la recompensa, igual que passa a les persones que tenen addiccions a l'alcohol i les drogues. Quan rebem likes la nostra autoestima augmenta, però quan no ens fan cas l'efecte en la nostra autoestima i autoconcepte és negatiu. Altres estudis afirmen, a més, que en els darrers 20 anys la nostra capacitat de concentració s'ha reduït a uns 8 segons. Fins i tot n'hi ha que demostren que el sol fet de tenir un smartphone a prop ja ens afecta, encara que no l'utilitzem de forma activa. Les notificacions, els scrolls, les reproduccions automàtiques, etc.Tot això ens estimula molt més i redueix la nostra capacitat de concentració. Moltes xarxes basen els seus dissenys en la psicologia persuasiva per fer que la gent torni a consumir més i més. Deixar les xarxes és la solució? Recentment, influencers com Dulceida o Laura Escanes han decidit abandonar les xarxes perquè la seva salut mental estava a la corda fluixa. Una estratègia que no soluciona els problemes de fons. Cal buscar un equilibri, perquè a vegades, les xarxes també poden ser font d'inspiració i motivació. És necessari tenir un espai per estar connectats amb el món virtual, però amb una bona base: l'autoestima i l'autoconcepte. Hem de controlar i gestionar el temps que dediquem a les xarxes i trobar altres activitats que ens aportin valors més enllà de la imatge física. En conclusió, no es tracta d'anul·lar el contacte amb les xarxes, sinó de fer-ne un bon ús.

Com podem protegir els adolescents dels riscos d'Instagram?

Instagram admet per primera vegada, en un estudi intern, que empitjora els problemes d'imatge corporal en una de cada tres adolescents