Com millorar la salut del nostre cervell, segons el neuròleg Álvaro Pascual-Leone

Les malalties del cervell afecten una de cada cinc persones al llarg de la seva vida, segons dades de l'OMS. Amb l'expectativa de vida creixent, el risc cada cop és més gran. Les malalties mentals i cerebrals representen la principal causa de discapacitat al llarg de la vida, de fet, ja tenen un impacte més gran que les malalties cardiovasculars i el càncer junts, i seran les responsables de més de la meitat de l'impacte econòmic mundial de la discapacitat a l'any 2050. El cervell és, sens dubte, l'òrgan més complex del cos humà i també el més misteriós... Quin és el seu potencial? Tenir un cervell sa pot millorar la nostra salut? Aquestes i altres preguntes són les que mirarà d'aclarir-nos Álvaro Pascual-Leone, nou director del Guttmann Brain Health Institute i catedràtic de Neurologia a la Universitat de Harvard. El cervell té un estigma. Jo puc dir que em fa mal l'esquena i no passa res, però si hi ha alguna cosa que em preocupa del cervell si em falla la memòria o sem repeteixen coses costa més dir-ho. "Sí, jo crec que hi ha un estigma social. Ens fa vergonya parlar sobre problemes de memòria o problemes mentals, sense adonar-nos que no es culpa nostra, que és una malaltia tan real com una infecció. El que hem de fer és enfrontar-nos a ella, identificar-la i empoderar-nos per tractar-la bé." El 2017, l'Institut Guttmann va impulsar el projecte d'investigació Barcelona Brain Health Initiative, dirigit a conèixer i entendre com es pot mantenir la salut del nostre cervell. "No es tracta de minimitzar el dany cerebral, el projecte vol prevenir i buscar la millor manera de cuidar les reserves cognitives que permeten al cervell respondre davant d'una malaltia neurològica. En neurologia i en psiquiatria hem perdut una mica el rumb. Hem desenvolupat tècniques de diagnosi molt bones, hem començat a oferir teràpies, però no hem après la importància de la prevenció. Al Guttmann Brain Health Institute, actualment, ja estem treballant clínicament amb cervells sans. L'objectiu és tenir consciència que l'hem de cuidar, com quan fem prevenció de qualsevol altra part del nostre cos." Hi ha una cosa que tenim molt assumida... Ens fem anàlisis de sang periòdicament, però en canvi, no ens fem una revisió cerebral. "Exacte. Això al cervell no ho fem, i no obstant sabem que quan es desenvolupen símptomes de Parkinson, Alzheimer o malalties neurodegeneratives, la malaltia ja porta 15 o 20 anys amb nosaltres. Si haguéssim detectat la malaltia abans, hauríem pogut intervenir per evitar la discapacitat. És més important fer-se una revisió periòdica de la salut cerebral que una anàlisi de sang." Fer exercici o menjar bé, repercuteix a la salut de cervell, però no només això oi? "Al cervell l'hem de cuidar d'altres formes. Coses essencials com identificar problemes d'audició, de visió o com està la gent que t'envolta d'estat d'ànim, tenen una repercussió enorme sobre el benestar cognitiu mental del malalt. A més de practicar exercici físic, dormir bé, tenir (bones) relacions socials o tenir un pla vital important i il·lusionant. La dita: 'digue'm amb qui vas i et diré qui ets' és totalment certa i real." Diuen que ja ha nascut la criatura que viurà cent vint anys. Si no cuidem el cervell... "Des del meu punt de vista, viure cent vint anys és fantàstic, però depèn de com els estiguis vivint. Si viure vint anys més vol dir ser una llosa per a la teva família, jo prefereixo morir-me als seixanta anys! Crec que l'èmfasi és fàcil posar-lo en 'allarguem la vida tres anys més', però no poden ser tres anys durant els quals no tinguis il·lusió de viure o no tinguis expectatives de salut. La clau és estar, tinguis el que tinguis, satisfet i capaç de funcionar al nivell que tu esperaries." Al Brain Health Institute, si una persona vol fer-se una revisió de cervell, pot fer-ho ja? Això ja està operatiu? "Sí, pot fer-ho ja, dins de diferents àrees. Les àrees són: una clínica de memòria, una clínica de dany cerebral adquirit per infart cerebral, una de trastorns neurològics funcionals i una clínica de trastorns d'aprenentatge i problemes mentals en nens. Tot i això, estem treballant per expandir l'oferta." Actualment el servei és privat. La gent s'ho pot permetre? "En efecte, el servei és privat, i el compromís és fer la campanya adequada per convertir-lo en un dret públic. Però precisament perquè és un servei privat, el compromís de Guttmann és cobrar el que calgui per poder-ho fer, però fem-ho de manera que es cobri el mínim i que es doni suport a la gent que no s'ho pot permetre, que el preu no sigui mai una barrera. Aquest servei no ha de ser exclusiu per a aquells que tenen els mitjans." El que estem dient és que no hem d'esperar a tenir una disfunció per anar-hi, perquè el cervell, igual que la resta del cos, s'ha de cuidar! L'estrès és un factor de disfunció neuronal molt alt? "L'estrès és un factor molt important, sobretot l'estrès crònic mantingut. Però també és important adonar-nos que aquesta és una realitat de la vida. La vida és difícil i és complicada per a tothom. Així, doncs, tot depèn de la característica individual de suportar el que passa al nostre voltant. Saber identificar com ho vivim és important." Per acabar, deu pautes per mantenir el cervell sa: Menjar bé Dormir bé Fer exercici Meditar Evitar la soledat Mantenir un pensament positiu Tenir bones relacions socials Tenir un pla vital de vida il·lusionant Envoltar-te de gent amb un bon estat d'ànim Prendre el control i evitar voler fer diverses coses a la vegada

Com millorar la salut del nostre cervell, segons el neuròleg Álvaro Pascual-Leone

Pascual-Leone apunta que és més important fer-se una revisió periòdica de la salut cerebral que una anàlisi de sang