Imatge de l'acte d'obertura de l'any judicial, amb el rei Felip i Carlos Lesmes (EFE)
ANÀLISI

Com més polarització, menys democràcia

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

Les togues protagonitzen avui els titulars dels informatius i dels diaris.

L'obertura de l'any judicial ha servit perquè la cúpula dels jutges digui la seva en algunes qüestions polítiques de primer ordre. Algú podria pensar que amb aquest tipus de pronunciaments, càrrecs de tanta responsabilitat en el sistema judicial com Carlos Lesmes estan fent política. Però aquest és un debat per a juristes i partits.

El cas és que la inauguració oficial del curs al món judicial planteja algunes idees interessants, com ara la que recull la Memòria de la Fiscalia del 2021, quan avisa que la polarització del debat polític es veu reflectida en els delictes d'odi. A partir de les dades que recullen l'augment de casos d'intolerància per racisme, orientació sexual o ideologia, la Fiscalia arriba a la conclusió que quan els polítics es radicalitzen acaben incitant l'odi i la violència al carrer.

Hi ha politòlegs que ho adverteixen des de fa temps. Els insults, les faltes de respecte i la bronca entre polítics es trasllada a la societat. I les conseqüències poden ser greus. Els últims anys, el Congrés dels Diputats ha funcionat com un circ, amb espectacles molt lamentables de diputats perdent els papers i mostrant molt poca educació. S'ha dit "bruixa" a una diputada de l'oposició. S'ha dit "terrorista" al pare d'un vicepresident. S'ha fet mofa quan algú ha demanat més psicòlegs a la sanitat pública. S'ha arribat a dir que "s'ha passat de clavar pallisses als homosexuals a deixar que ells imposin la seva llei" (ho va dir Espinosa de los Monteros durant una discussió sobre el pin parental).

Els 52 diputats de Vox hi tenen molt a veure, en aquesta degradació de l'arena política. Però la resta de partits, la majoria, s'han sumat alegrement a aquest parlamentarisme barroer i de cops baixos. La mateixa presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha reconegut que el to de la bronca durant els plens és vergonyós i preocupant, i el reglament de la cambra queda curt a l'hora de sancionar aquests comportaments.

Ara la Fiscalia fa saltar les alarmes perquè veu -insisteixo, amb dades- com aquest clima polític radicalitzat acaba derivant en accions individuals al carrer.

Com més polarització, menys democràcia. Quan tot es redueix a blanc o negre, comunisme o llibertat, llibertat o feixisme: l'altre és el monstre, és l'enemic. I amb l'enemic ni s'hi negocia, ni s'hi coopera, ni s'hi competeix. A l'enemic se l'amenaça, se'l fereix i se'l derrota. Un debat polític polaritzat, com el que tenim els últims anys, es dedica a explotar els temes que generen divisió i els greuges reals per a molta gent. Les posicions extremes guanyen, amb la simplificació dels problemes. I així s'esborren els debats a fons, la moderació i el sentit comú.

Anar al contingut