A finals dels setanta i als vuitanta, fins i tot el xiringuito més rònec de la platja més recòndita feia còctel de gambes. S'elaborava amb els pitjors ingredients, salsa rosa de pot i molta menys cura i destresa. Però un còctel de gambes ben fet era una delícia als anys 70 i ho segueix sent ara. Recepta Ingredients per a 4 persones 400 grams de gambes pelades Fumet de peix (suau) Tres escalunyes picades Un rovell d'ou Un quart de litre d'oli d'oliva Mostassa blanca forta (cullereta de postres) Vinagre (cullerada sopera) Ketchup Estragó Sal i pebre Brandi (opcional) Tabasco (opcional) Encenalls d'enciam Bullim les gambes en un brou curt, és a dir, un fumet de peix suau. La quantitat de gambes dependrà, òbviament, del nombre de convidats que tingueu a taula. Jo faré servir com a orientació una quantitat de carn de gambes de 400 grams un cop pelades. En una paella sofregiu una mica tres escalunyes picades i les mulleu amb una copa de vi blanc. Ho manteniu al foc fins que el vi redueixi per complet. Aquesta cebeta picada i aromatitzada la incorporeu a una maionesa intensa. La maionesa la podeu fer amb un rovell d'ou, un quart de litre d'oli, una culleradeta de postres de mostassa blanca forta i una cullerada sopera de vinagre. A aquesta maionesa amb la ceba hi afegireu una cullerada sopera de ketchup i una d'estragó picat. Hi poseu sal i pebre al vostre gust. Aquí podeu escollir posar-hi un toc picant amb unes gotes de tabasco o bé un gotet de brandi, perquè tingui un punt alcohòlic. Ara és quan amaniu les gambes amb aquesta salsa i les serviu en copes de cristall tornejat. Hi podeu posar encenalls d'enciam. Febre culinària dels anys 60 i 70 L'era dels còctels de gambes, de les pinyes farcides de llagostins amb salsa rosa i de l'ànec amb taronja amb barretets de paper a les potes pertany a una època en la qual es passa de la cuina en blanc i negre a la gastronomia en tecnicolor. A partir de la dècada dels 60, i també als 70, als supermercats hi havia de tot. També ingredients exòtics en aquells moments, com els alvocats, les pinyes, els mangos o els margallons. I a més del còctel amb marisc rosat hi havia més plats de moda: els aspics i els pastissos de gelatina monstruosos, les ensaladilles decorades amb sanefes i amb cares de bèsties amb bigotis, l'ou filat, les escultures de fruites i verdures, els alvocats gratinats, els canapès, el rap allagostat i els ous farcits! Tot això que ara ens sembla ranci, al seu moment va ser modern i símbol d'estatus. Alhora, menjar i cuinar eren una qüestió de classe: l'elaboració de receptes difícils amb decoracions laborioses i rocambolesques significava tenir servei, tenir temps lliure, i també tenir una pila d'electrodomèstics i gadgets a casa. Tots aquests elements eren indicadors de classe i poder adquisitiu.