Malika Favre i la Mercè
La il·lustradora Malika Favre presenta el cartell que ha fet de la Mercè
ANÀLISI

Com es fa una festa major sense carrer?

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

La Mercè més complicada arrenca avui a Barcelona amb el repte d'evitar concentracions de gent al carrer, festes il·legals i botellots i de fer-ho compatible amb el programa de festes. L'alcaldessa Colau admetia dimarts al programa la complexitat d'aquesta edició de la festa, i ens deia: "No hi haurà festa al carrer per la Mercè". Ho repetia gairebé com un mantra. És una prova de foc per a la gestió d'aquesta fase tan estranya de la pandèmia, en què continuen entrant malalts als hospitals, però a les UCIs hi ha menys de 200 pacients amb Covid (i això no passava des de principis de juliol); la mascareta i la distància continuen sent imprescindibles, però ens caduquen milers de vacunes esperant que algú se les vulgui posar.

Fa la sensació que per a una part de la població, la pandèmia ja és passat. Si fa uns mesos les restriccions per evitar contagis s'assumien pràcticament sense fissures, ara una part important de la població les compleix desganada. A mesura que la cinquena onada s'ha anat desinflant, s'han disparat les contradiccions. En especial, al carrer. Cada cap de setmana hi ha botellots, als estadis s'hi torna a veure públic, els transports tornen a anar plens com un ou, però, com que es mantenen les restriccions, la policia ha de fer d'agent antivirus desbordat. La línia que marca la frontera entre el control de l'ordre públic i el control de la pandèmia es difumina fins a fer-se gairebé invisible en alguns punts.

I així arriba la festa major més gran del país: la Mercè. Amb el repte majúscul de celebrar i protegir.

Avui els titulars parlen de desplegament policial, d'espais blindats, de reserva d'entrades, d'aforaments limitats... Com es fa una festa sense carrer? Com és la Mercè sense carrer, si, precisament, la Mercè ha estat sempre això: carrer, gentada, cues i nits que no s'acaben.

Divendres passat, 8.000 persones van muntar una festa improvisada al campus de l'Autònoma. Una mostra més que sense oci nocturn i amb una situació econòmica precària, les ganes de festa i la necessitat primària de socialitzar dels joves s'han convertit en un factor imprevisible i els botellots en un desafiament enorme per als ajuntaments. Dissabte, a Tiana, un concert de festa major amb reserva d'entrades i perímetre blindat va fer que desenes de joves s'acumulessin al carrer i la cosa se n'anés de mare i derivés en una escena lamentable de policies fugint cames ajudeu-me.

Amb aquests precedents arrenca la Mercè més complexa: una festa sense festa.

Anar al contingut