Com educar els nens perquè no siguin agressors sexuals

Tots arrosseguem una càrrega important de masclisme per les bases educatives del sistema patriarcal. Les agressions extremes, com la recent violació d'una menor de 16 anys a Igualada són només la punta de l'iceberg d'un problema que té arrels profundes, que no sabem desxifrar ni entendre en profunditat. Si els adults seguim reproduint situacions de desigualtat, els nostres infants és el que aprendran. Sabem que l'educació comença a casa, amb la família. Com podem passar de la teoria a la pràctica a l'hora d'educar infants capaços de detectar les violències sexuals i fugir-ne? Majoritàriament, només reaccionem amb sorpresa davant d'una agressió brutal quan és notícia, però no acabem d'actuar en el nostre dia a dia. Tenim una clara resistència a acceptar que es tracta d'un problema estructural i sobre el qual cal incidir des de l'educació per intentar ajudar les noves generacions. Una bona eina és parlar del tema introduint-lo arran de les darreres agressions sexuals que s'hagin produït. Prevenir és l'únic camí per posar fi a la violència masclista, i cal actuar ara mateix. Però actuar vol dir també educar per al futur i transformar coses en el present. Hem d'entendre que els nens reben determinats models de masculinitat vinculats a privilegis. La pressió de gènere, des que som al ventre de la mare 1. És un problema de base estructural i arrel social. 2. Cal canviar imaginaris col·lectius, visions socials compartides d'un sistema patriarcal. 3. Cal treballar-ho des de la primera infància, desconstruir prejudicis. Trencar la reproducció d'estereotips de gènere en l'àmbit quotidià. Nens i nenes jugant a futbol junts, sense discriminar (Lukas / Pexels) Som el seu model: l'impacte d'allò que fem Algunes coses s'aprenen per adquisició i d'altres, per imitació. Per això és tan important acabar amb la tolerància social davant determinats comportaments i normalitzar-los. El fil conductor és el nostre dia a dia, les nostres accions; no només el nostre discurs teòric. Cal enfocar la nostra quotidianitat a reforçar allò que afavoreix que les dones puguin viure millor. Per això és tan rellevant treballar a casa qüestions que tenen a veure amb l'aprenentatge per a l'adquisició i el modelatge: Corresponsabilitat a la llar. Rols de gènere: cuinar, fer la compra, netejar... Progenitors: desconstruir els propis prejudicis per ser exemple. Analfabetisme afectivosexual dels adults. Com resolem els conflictes a casa. Quin nivell de violència hi ha? Hi ha un pòsit d'una cultura masclista? La cura, la criança. I, de cara als pares, és imprescindible educar igual un fill que una filla. Per què hem els nens han de jugar a futbol i les nenes no? Pel que fa a les dones, hem de tenir en compte el que s'anomena "Gap confidence", el forat d'autoestima, que surt a la preadolescència, cap als 10-11 anys. Què diuen les nenes, com ho diuen, com es vesteixen? Tot això afecta la seva autoestima. És important empoderar-les i fonamentar que ocupin els espais (per exemple, als patis de les escoles), deconstruint la por i l'autolimitació. Sobre aquestes qüestions cal treballar a P3. Així que ja ens hi podem posar.

Com educar els nens perquè no siguin agressors sexuals

Cal treballar a casa qüestions com el rol de gènere, la corresponsabilitat a la llar o la resolució dels conflictes