Antídots per millorar la salut mental dels fills després de la pandèmia
Els experts demanen que es tripliqui el pressupost de la xarxa pública psicològica per atendre la salut mental infantil i juvenil (iStock)
El matí de Catalunya Ràdio

Com detectar i tractar trastorns mentals en nens i adolescents?

Més del 70% dels trastorns mentals comencen abans dels 18 anys. Cal abordar-los com més aviat millor entre la família, l'escola i professionals especialitzats

Actualitzat
TEMA:
Educació

Més d'1 de cada 7 nens i adolescents de 10 a 19 anys de tot el món té un problema de salut mental. D'aquests, gairebé la meitat (el 47%) pateixen ansietat i depressió. I encara una altra dada preocupant: cada 11 minuts, un menor se suïcida. Són les xifres de l'últim informe anual d'Unicef, que, per primera vegada, se centra en la salut mental.

No hi ha una única causa que expliqui l'aparició de trastorns mentals en infants i adolescents. Cal tenir una visió global i multidimensional. N'hi ha que estan molt relacionats amb factors culturals, com ara els trastorns de la conducta alimentària, i n'hi ha d'altres que tenen a veure amb el consum de substàncies i la dependència creixent en les noves tecnologies. La pandèmia i la precarietat econòmica i social també han contribuït a amplificar aquests problemes.

La infància i l'adolescència són un moment clau per frenar patologies mentals en un futur. Es calcula que més del 70% dels trastorns de l'edat adulta comencen abans dels 18 anys. Per això és tan important detectar i abordar de forma precoç aquests problemes. Com més aviat es tractin, més fàcil serà que no es cronifiquin.

Quins senyals d'alarma ens han de preocupar?

Els indicis d'un trastorn mental en la infància i l'adolescència varien segons la persona i el problema. Aquests són alguns símptomes habituals que ens poden ajudar a detectar-los.

1. Rumiació o preocupacions mantingudes i excessives. Té pors aclaparadores sense cap motiu aparent que li poden generar ansietat i limitar-li la vida quotidiana. Si això el paralitza i li afecta el dia a dia, és important demanar ajuda.

2. Canvis de conducta molt destacats. Té actituds perilloses, desafiants i actua de forma descontrolada. Es mostra violent a nivell verbal o físic. Conflictes freqüents amb familiars i professorat. Actituds molt negatives.

3. Dificultat per concentrar-se. Es distreu fàcilment, no manté l'atenció en tasques rutinàries, actua sense pensar. Precipitació. Pot mostrar també un baix rendiment acadèmic.

4. Canvis en l'estat d'ànim. Cal parar atenció si l'infant està trist i s'aïlla sovint, o si observem canvis destacats en les relacions familiars o socials.

5. Problemes alimentaris. Deixar de menjar, fer exercici físic de forma desmesurada, aprimament sobtat, consum de laxants, o vòmits després de menjar podrien indicar un trastorn de la conducta alimentària.

6. Malestar físic. La somatització en la infància es pot manifestar amb mal de cap o per exemple amb problemes estomacals.

7. Autolesions. En ocasions un trastorn de salut mental deriva en autolesions, com talls o cremades, i en els casos més extrems, en ideació o temptatives de suïcidi.

8. Abús de substàncies i addiccions a les tecnologies. Poden ser un símptoma important perquè en moltes ocasions esdevenen una via d'escapament per aïllar-se dels problemes emocionals.

Els intents de suïcidi en joves augmenten un 27% en l'any de la pandèmia
Espanya és un dels països de la UE amb una taxa més baixa de professionals de salut mental per cada 100.000 habitants

Com podem prevenir i tractar aquests trastorns?

Els trastorns mentals en la infància i l'adolescència es poden tractar i controlar. És clau que famílies i professionals especialitzats treballin en estreta col·laboració. Aquests són alguns consells a tenir en compte.

1. Comunicació constant, oberta i honesta. Infants i adolescents han de saber que poden parlar sobre qualsevol tema amb la família, i els pares i mares s'han de comprometre a parlar obertament també de les seves pròpies experiències i temors. Cal enviar-los el missatge que podem entendre com se senten perquè nosaltres també vam viure aquesta etapa vital. Obrir-nos esdevé exemple.

2. Demanar ajuda a professionals. Davant de qualsevol dubte, consultar professionals de salut. Cal trencar el silenci social i els estigmes i tabús.

3. Cal estar amatents als senyals. La detecció precoç esdevé clau perquè facilita una millor evolució.

4. Evitar la hipermedicalització de menors. Cal evitar la psiquiatrització de la vida quotidiana i respectar les etapes de creixement i les necessitats de cada infant i cada moment. Cada infant és diferent i els símptomes poden variar en funció de factors lligats a l'edat i les condicions familiars.

4. No abandonar la teràpia. És molt important garantir la continuïtat assistencial i treballar en xarxa. Les famílies han de tenir tot el suport per esdevenir, en la mesura del possible, agents de salut.

5. No etiquetar. Mirar més enllà del trastorn. Afavorir en tot moment el desenvolupament personal dels infants i adolescents més enllà dels trastorns que puguin tenir. Treballar per evitar l'estigmatització i tenir molt present que certs comportaments (el dol, les rebequeries, les dificultats d'autoregulació...) també formen part del dia a dia; no tot és culpa de les psicopatologies.

6. Dedicar més recursos a la salut mental. El benestar emocional és un tema global i, per tant, s'hauria d'abordar de forma transversal. La infradotació econòmica i de personal és històrica i molt evident en el sistema públic, i arran de la pandèmia encara s'ha evidenciat més. En aquest sentit, és clau que les administracions hi destinin tots els recursos possibles, més enllà de l'àmbit de la salut.

ARXIVAT A:
Educació Salut
Anar al contingut