Els últims caos d'abusos a menors, com el d'un monitor del Liceu Francès que hauria abusat de nens de només cinc i sis anys, obre molts interrogants en com abordar-ho en edats tan prematures. Sovint és difícil detectar situacions de risc perquè no ho saben verbalitzar.

Crear un canal de comunicació

Ajudar els més petits a comunicar casos d'abús és importantíssim per poder processar el que ha passat i es pugui iniciar el procés de restauració. Els experts posen èmfasi en la conseqüència dels abusos sexuals, en especial en edats molt primerenques, ja que poden presentar seqüeles en la salut mental a curt, mitjà i llarg termini si no es tracten bé.

El conte "La bici de la Lola" (Edicions Bellaterra) anima els més petits a expressar-se en cas d'haver estat víctima d'abús sexual:

"Perquè un expressi hi ha d'haver un canal de comunicació. El llibre vol nodrir aquest canal de comunicació i trencar barreres entre els adults i els petits."

Per la coautora del llibre, Laia Pibernat, la imaginació, els contes i les il·lustracions són un recurs molt útil per adequar l'espai necessari de comunicació en casos com aquests i també per la prevenció:

"Naturalitzar converses sobre el cos, sobre el desig. Sobre el que els agrada i el que no. Què els incomoda. Es tracta de no recrear tabús."

Un tabú per als pares

Laia Pibernat explica que un dels principals aliats de l'abús a menors és el silenci que envolta el fenomen. Per a molts adults tenir converses sobre el cos i el desig amb els fills menors encara és una assignatura pendent difícil d'enfrontar:

"Ens hem trobat pares i mares que quan llegeixen el llibre ens diuen que no estan preparats per tenir aquesta conversa amb els seus fills. Cosa que evidencia que aquesta qüestió segueix sent un tabú social difícil de trencar."

Com detectar els senyals

Per la Laia Pibernat és molt important detectar senyals que, com a adults, ens poden donar pistes que alguna cosa no va bé:

"Un petit no ho pot explicar com ho faria un adult. No podem esperar una exposició analítica i racional."

A més, afegeix que "com a adults tenim l'obsessió que els petits han d'entendre les coses per expressar-les. No fa falta. És important sentir, no entendre. I com ho expressen".

La coautora de "La bici de la Lola" diu que ens hem de fixar en comportaments concrets:

• Si la criatura es vesteix de manera diferent de com ho feia
• Si té el son alterat
• Si ha agafat manies concretes que abans no tenia
• Si té actituds d'introspecció o irritabilitat

També quan, de sobte, el nen o nena no vol veure un adult concret amb qui fins aleshores havia tingut una relació cordial:

"Hem de pensar que, sovint, l'agressor no és un monstre, sinó algú proper que abusa de la confiança i l'espai de protecció que es pressuposa. Que sovint compleix rols materns o paterns."

L'objectiu és que els petits estiguin "prou empoderats per saber que si alguna persona no els fa sentir còmodes, ho han de poder dir". El conte l'han escrit Laia Pibernat i Alba Barné, i conté il·lustracions de Judit Piella.

Denúncies en l'edat adulta

El 90% dels abusos a menors no es denuncien fins a l'edat adulta, segons la Fundació Vicky Bernadet. És el que li va passar a la Marina Guiu, il·lustradora i actriu. Té 33 anys i de petita va patir abusos. Però fins fa poc no ho ha denunciat:

"Estava molt cansada, notava un pes aquí que no era per mi. En podia parlar des d'una ràbia, que és molt necessària, però ja era un… no vull això per mi. És per tu. Jo ja no puc carregar amb això."

Havia carregat amb aquest pes durant tota la infància... I de fet, els abusos l'han marcada durant tota la vida:

"Recordo moments puntuals, com flaixos. És una cosa que ha anat sent recurrent a la meva vida, tant d'adolescent, com després, ja més gran, quan començo a relacionar-me amb homes."

L'agressor de la Marina era algú molt proper, un amic de la família. Primer no era conscient de què li havia passat. I el seu entorn tampoc va ser capaç de detectar-ho. Els faltaven eines. Quan ja era més gran, un dia va fer un clic i va entendre que alguna cosa dins seu no estava bé:

"Quan vaig tenir la meva primera relació sexual amb la meva primera parella va ser com… 'Se suposa que això m'hauria d'agradar', i no. Allò et marca molt, perquè penses 'hi ha alguna cosa que no està bé en mi'. I penses que ets tu qui no està bé!"

?? El 90% dels abusos a menors no es denuncien fins a l'edat adulta. És el que li va passar a la @marina_guiu, il·lustradora i actriu. Té 33 anys i de petita va patir abusos. Però fins fa poc no ho ha denunciathttps://t.co/jF9ROtdrUD pic.twitter.com/pN24SNKvet

— El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) March 29, 2023

Finalment, va decidir fer el pas, denunciar, però el delicte ja havia prescrit. Tot i això, per a ella va ser un acte de generositat per fer visibles totes les víctimes que no volen o no poden fer-ho públic.

Cap a una atenció integral dels menors

Els últims casos d'agressions sexuals han generat molts dubtes. Per això, l'abordatge en l'atenció a les víctimes és cada cop més integral. És el cas del centre Barnahus, la casa dels infants a Tarragona, on metges, educadors, psicòlegs i juristes treballen plegats en una atenció completa dels menors. Raquel Vila, psicòloga d'aquest centre, ha dit a "El matí de Catalunya Ràdio" que el model del centre té molts beneficis:

"La necessitat que tots els serveis es coordinin agilitza i ajuda que no hi hagi una revictimització. Millora efectivament tot el procés."

Barnahus aplica el sistema nòrdic d'atenció als menors víctimes d'abusos sexuals, i estrendre'l a Catalunya implica per als professionals que hi treballen "fer més detenció i prevenció" i formar professionals perquè "siguin capaços de detectar situacions de risc", ha explicat Xabier Ansa, coordinador de l'equip d'experts que fan les exploracions mèdiques als infants.

La prova pilot d'aquest sistema ha durat tres anys i s'han atès 600 casos. Fina Palomar, que coordina l'exploració psicològica, ha destacat que "totes les actuacions estan coordinades":

"Els nens i nenes no han d'explicar tantes vegades què els ha passat. No han d'anar a una comissaria o a un hospital. Som els professionals els que venim a fer la intervenció i així no afegim patiment a l'infant."

A l'hora d'ajudar els infants a trobar les paraules per verbalitzar l'agressió, també hi ha el recurs dels animals de companyia, com el Bru i la Pipa, que van ser abandonats pels seus amos. La Fundació Affinity hi col·labora des de fa un any amb l'objectiu de "combatre l'ansietat que té la canalla", han relatat Maribel Vila i Victòria Pastor, psicòlogues de l'entitat:

"Trobar-se amb un animal fa que se sentin més a gust i tranquils. El gos no jutja. Quan estan amb l'animal se senten millor i els ajuda a fer el vincle amb la psicòloga de la unitat, que és clau en el seu procés."

Els abusos, un fenomen creixent

Les dades de la Unitat d'Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolescència de l'Hospital Vall d'Hebron, referència a Catalunya en aquesta qüestió, indiquen que, en l'últim any, un de cada cinc infants i adolescents ha estat víctima de violència sexual.

A més d'aquests, més del 50% dels casos de violència sexual a nens i nenes han passat en l'àmbit familiar, cosa que, en molts casos, dificulta la detecció i la comunicació.

Prevenció i sensibilització

Les violències cap la infància i l'adolescència són un fenomen sovint invisibilitzat i quan passen dins l'àmbit familiar o conegut del menor encara augmenten la sensació de silenci i secretisme. Un sentiment de secret, sovint manipulat per l'autoritat que imposa l'adult i la fidelitat de l'infant respecte a ell.

La Fundació Vicki Bernadet treballa des del 1997 en l'atenció integral, prevenció i sensibilització dels abusos sexuals a menors comesos en l'àmbit familiar i de l'entorn de confiança del nen o nena.