Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO

Com afrontar la por als petards

La psicòloga Alba Alfageme recomana treballar prèviament les fòbies, en comptes d'exposar-s'hi directament

La nit de Sant Joan és la nit més curta de l'any, i la més màgica. Però els dies previs a aquesta festa popular marcada de rituals, fogueres i petards, poden arribar a ser molt angoixants per a aquelles persones a qui els incomoden els ambients sorollosos. Davant d'aquest gran neguit, és important prendre consciència de la situació per poder-la afrontar amb tranquil·litat.

D'on ve la por als petards?

La por als petards, com la por a alguns animals com les aranyes o els gossos, pot arribar a derivar en una fòbia, segons alerta la psicòloga Alba Alfageme:

"Una fòbia és l'aversió apassionada, angoixosa i obsessiva, generalment de caràcter patològic, a persones, objectes, situacions o actes."

Les fòbies són invalidants. És a dir, les persones que les pateixen poden quedar bloquejades davant del perill:

"Normalment hi ha primer una por que es comença a barrejar amb una ansietat i això pot acabar desembocant en una fòbia."

Aquestes fòbies no sorgeixen d'un dia per l'altre, sinó que poden ser fruit d'una experiència traumàtica o bé pot ser que manifestin una altra cosa que està passant, i per tant, són una por secundària. Davant d'aquestes situacions, Alfageme recomana que ens aturem per entendre per què han aparegut aquestes pors, ja que solen ser fruit d'alguna mala experiència.

Com podem ajudar les persones que pateixen una fòbia?

Les teràpies per tractar una fòbia són diferents en funció del seu origen. Si és fruit d'un estrès posttraumàtic i la persona es bloqueja sempre que es produeix aquella situació, l'objectiu és ajudar-la perquè s'acosti de manera progressiva a allò que li genera tanta por, per anar disminuint l'angoixa. En canvi, quan la fòbia és secundària, l'important no és la fòbia per si mateixa sinó descobrir el focus del problema per poder-lo treballar:

"Si entenem molt bé d'on ve aquesta por, sabrem com desfer-la."

El més important, segons Alfageme, és fer entendre a aquestes persones que, per més que hagin tingut una experiència traumàtica, per exemple, amb els petards, això no vol dir que cada vegada que sentin petards al seu voltant s'ho hagin de passar malament:

"Aquestes persones han de prendre consciència que poden fer vida normal, sense haver de patir, ja que una mateixa situació no ha de ser sempre dolenta."

Tant en el cas de la mainada com en el dels adults, cal evitar, sempre, la teràpia de xoc, perquè quan estem exposats a la por directament és difícil que tinguem eines per enfrontar-nos-hi. Per Alfageme, és molt més important fer un treball previ per mitigar les pors i, en el cas que la por sigui invalidant, és millor allunyar-nos-en i demanar ajuda psicològica.

La por als petards pot arribar a ser invalidant per a moltes persones (Canva)

Finalment, Alfageme recomana cinc consells per gestionar una mica millor les pors:

1. Concretar la por, per poder relativitzar-la.

2. No exposar-nos-hi contínuament i treballar-les prèviament, sense augmentar l'angoixa.

3. Contraposar imatges positives a l'angoixa, recordant allò positiu d'experiències anteriors. Per exemple, si tenim por als petards, podem recordar com de bé ens ho vam passar una nit de Sant Joan.

4. Treballar la lògica, per entendre que és poc probable que passi allò que ens fa tanta por.

5. Utilitzar tècniques de relaxació des de ben petits, per tenir més control sobre el nostre cos i la nostra ment.

I, sobretot: "No hem d'oblidar que cada persona té el seu ritme, i s'ha de respectar. Hi ha qui supera una fòbia en uns mesos i hi ha qui necessita anys".

Com treballar la por en infants?

Amb la mainada, és més fàcil treballar les fòbies, ja que "les capgiren molt més ràpid que amb la gent gran". Les fòbies infantils més habituals són a animals, catàstrofes naturals o mitjans de transport. Quan una criatura té fòbia, acostuma a tenir molta por anticipatòria i, per tant, intenta evitar l'estímul que li fa tanta por i que li acostuma a provocar ansietat. És un procés que requereix calma i dedicació.

Alfageme apunta que les fòbies dels infants s'han de treballar des d'un vessant més simbòlic, intentant "fer les pors més petites", ja que només amb explicacions no les superaran. Un procés en el qual és molt important el treball previ de la família. 

"En el cas de la mainada és molt important com ho gestiona la mateixa família. Normalment amb explicacions no superen la fòbia. Per tant, és important no forçar-los a fer allò que no volen."

Davant una situació així, la fantasia i la sensació de control és el que més ajuda a desactivar la por en infants. Alguns recursos com el dibuix i la música poden ajudar els infants a representar la por i separar-la del propi cos per poder gestionar-la millor.

Tot i així, Alfageme recorda que hi ha fòbies infantils que "no ens han de preocupar en excés" ja que formen part d'un component maduratiu i, per tant, són pors lògiques per l'edat. El que cal és ajudar-los a controlar aquestes pors perquè no s'acabin convertint en fòbies invalidants quan siguin més grans. 

ARXIVAT A:
Sant JoanSalut Mental
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut