Ciutats insegures
Ciutats insegures
ANÀLISI

Ciutats insegures

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat
Ciutats insegures. Per Laura Rosel

De seguida ens submergim en la bogeria de notícies del dia: d'infantes vacunades sense fer cua, a senyors de les clavegueres en llibertat, el Barçagate i les cendres dels contenidors cremats.

Però hi ha una notícia que ha passat gairebé desapercebuda i que crec que no hauria de ser així perquè diu molt, també, de la societat en què vivim i, sobretot, de les ciutats que tenim.

Un noi de 14 anys ha mort a Barcelona, després que l'han atropellat. Va passar dilluns a la tarda, al passeig de la Bonanova. El noi va ingressar molt greu a l'hospital i va morir unes hores després. Un menor és la primera víctima mortal en accident de trànsit a Barcelona.

No sabem com va anar l'accident, la policia ho està investigant, però ens hauria de fer pensar en el model d'espai públic que ens hem donat. El pedagog italià Francesco Tonucci és un dels experts que més alt i més clar ha defensat les ciutats com a espais infantils. Com més zones de confort per a les criatures, més segura és una ciutat. I zones de confort no són només els parcs amb gronxadors, ho són també les voreres i les zones per a vianants. Tonucci defensa que els nens han de poder sortir sols de casa, sense un adult que els estigui alertant d'un perill a cada pas. La ciutat, com un espai jugable, per tant, un espai segur.

Però vivim en ciutats que són més aviat tot el contrari. Ciutats insegures. Ens ho diuen les càmeres de vigilància, la policia patrullant a cada cantonada, els cotxes i les motos i els patinets i les bicicletes en competició frenètica per arribar abans i primer. En definitiva, el carrer com un lloc insegur.

Els pares temen que els fills vagin sols pel carrer, perquè tenen por. Perquè a les ciutats s'ha donat prioritat a tot, menys als menors. La teoria de Tonucci té lògica i anima els polítics a aconseguir més seguretat a través de la presència de nens al carrer, i no a través de la seva absència.

Cap nen hauria de morir caminant pel carrer. Les ciutats han de ser dels nens, no contra els nens.

Anar al contingut